El propi Ciceró confesava que si be tenia una casa a Roma, la que ell considerava casa seva era la seva vil•la a Arpino lloc en que havia nascut i on mantenia la casa de la familia.
Cató en le seu tractat de Agricultura parla també de les cases de camp i de com els romans les estaven converrtint en cases d'oci i plaer abandonant la seva principal rao d'existència, l'agricultura.
Escipió va retirar-se després de les guerres a la seva vil•la i així molts altres polítics i escriptors dels que en tenim notícia.
Després d'estudiar l'habitatge i les ciutats romanes hem fet un recorregut per les seves vil•les d'oci.
Les vil•les rústiques i les vil•les urbanes :
Les finques rústiques eren extensions de terra dedicades al cultiu i en les quals s'assentava una casa sense gaires comoditats destinada a habitacions dels esclaus i a dependències de granja estables i galliners i també a magatzems.
Algunes d'aquestes granges dedicaven també part del negoci a la venda dels seus productes, vi, olivera, cereals i també ramaderia.
El « dominus » vivia ala ciutat i deixava la propietat en mans del seu « Vilicus” l'encarregat, però avegades les dimensions de la finca i la bondad del clima feian que l'amo s'instal•les també a la finca construint habitacions mes luxoses destinades a la familia i ampliant la vil•la primitivament rústica i convertint-la en una vil•la suburbana.
Prop de Pompeia trobem la localitat de Boscoreale on un gran complex de vil•les ens mostra la vida al camp en epoca anterior a la destrucció de Pompeia.
LA VILLA SUBURBANA
Els romans nobles, de procedència camperola mantenien la casa dels seus pares al camp, aquestes mansions primitives estaven dedicades a l'agricultura i la ramaderia, les seves dependencies estaven preparades pels esclaus i voltades d'estables, galliners i magatzems per consrvar els productes agricoles.
Alguns senyors, sobretot a la Campania, van decidir de vigilar i engrandir els seus negocis i per aixo es van traslladar a els seves vil•les, pero acostumats al luxe de les ciutats van millorar les seves cases i van reservar-se una part de la casa,li van donar l'estructura de les sevs cases de ciutat i van amoblar-la i decorar-la amb un cert luxe
Les vil•les suburbanes, tal com les ha descobert l'arquologia estaven dividides en dues parts: la primera destinada als esclaus, que es dedicaven al treball de camp i la segona o vil•la urbana reservada als senyors.
Dependencies de l a vil•la rústica
El centre de la vida domèstica era la cuina (culina) lloc de reunió dels treballadors, al seu voltant es trobaven les estances dels esclaus, dormitoris i estances de bany.
Ben a prop es trobaven els estables dedicats als bous i als cavalls i els galliners, segurament aprofitant el calor provinent de la cuina per mantenir el calor.
Un segon apartat el composaven els magatzems de grà, secadors i magatzems de fruita i tancats pels carruatges.
La vil•la urbana
El millor lloc dela propietat amb la millor vista del paisatge estava dedicat a habitatge dels propietaris.
Les dependèncias d'aquestes cases era diferent de la moda urbana, des del vestíbul s'accedia al peristil i les estances estaven comunicades per un criptoporticus (corredors oberts) i ambulaciones (corredors coberts).
Algunes de els vil•les tenien unes amples termes dotades d'estances de bany i a vegades piscina i palestra.
El jardi es trobava dividit en dues parts, l'hortus rusticus: part agrícola dedicada al cultiu de les plantes i la part dedicada a passeig on creixien bosquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada