L’arquitectura del jardi era molt acurada a l’època, la casa tenia un ample espai obert al qual donaven les estances, l’espai estava voltat d’un peristil que estava embellit amb flors i plantes.
Aquest espai anomenats viridiarium, era un lloc on passar estones agradables i ala vegada tenia un important significat religios connectat amb les divinitats dela natura i de les estacions i servien per a cultivar les flors destinades a les corones ofertes ales divinitats, produien plantes medicinals i feien la vida mes plaent amb la visio de le sflors i els olors penetrantes de la flora mediterranea,
L’estudi de totes les especies ha permès reconeixer cada planta, cada arbust cada flor, i ha donat lloc al renaixement dels jardins com a part de la restauració de les cases, respectant el més possible els antics cultius. Aixó ha estat posible perque el terreny de Pompeia no ha sofert cap canvi substancial des de l’epoca de l’eupció, les modernes tecnologies han recuperat a més el pol•len a través del qual han conegut la vegetació antiga i l’estructura mateixa de les plantes ornamentals a l’interior dels jardins.
La flora i la fauna representades a les pintures tenen un significat simbolic, el jardi pot ser considerat com un tipic lloc utopic en el qual l’home s’esforça per sorgir, disfrutant dels elements del mon real i del mon del somni.
Representacions de plantes als jardins pintats:
La Palmera datilera: (Phoenix dactylifera) Planta sagrada pels grecs estava consagrada a Apol•lo Deli com arbre de la llum del dia, representa pels grecs i pels romans un simbol de la victoria i la immortalitat victoria
El Baladre: (Nerium oleander) esplendid pero verinos, usada com a antidot per les mossegades de la serp, era molt comú en els jardins romans com ho es ara. es el simbol de la mort,
El llorer: (laurus nobilis) Era un arbre sagrat, venerat garirebé com l’olivera estava prohibit usar-lo per ausos profans, Consagrat per Apol•lo representa la saviesa i l’heroisme, amb ell se celebrava el frionf. Com tots els arbres sempre verts representava el poder de la supervivencia, era estimat pels deus i simbol de gloria.
El cirerer de Pastor: (arbutus unedo) sempre vert es considerat com un simbol de la eternitat.
Heura (Hedera helix). Representava el cicle etern de la mort i el renaixement era antidot contra la embriaguesa.
Entre les flors cal destacar:
La rosa : (Rosa Gallica) simbol de l’ amor era utilitzada per la preparació dels perfums i les garlandes per oferir als deus, les imatges demostren la varietat de roses que es cultivaven als jardins romans.
Les violetes: (viola odorata estimades d’Afrodita, flors nupcials per excel•lència però també, flors de la mort.
La rosella (Papaver somniferum).Consagrada a Demeter representa la Terra i la força de la son .
Entre els arbres:
Platan (Platanus orientalis). Era molt usat en els jardins com a símbol de la capacitat de resistír la travessia de la vida.
A Brescia també s’estan reconstruint uns jardins romans a la casa anomenada della Ortaglia, la tria de les plantes s’ha fet a partir de les restes arqueologiques (mosaics i frescos de les cases romanes) i de les fonts històriques i literàries llatines: les que parlen directament dels arbres i els jardins com: Naturalis Historia de Plini, Res Rusticae de Columella, De Agricultura de Cató, De Re Rustica de Varró i altres que indirectament donen informació de les cultures antigues com Marcial i Petroni.
Entre les espècies de fruiters que s’han plantat a l’hortus hi trobem:
La vinya (Vitis vinifera) que es tan estimada de Dionis, Les parres i els gotims acompanyen molts mosaics i frescos de les cases.
La Figuera : (Ficus Carica) planta sagrada en totes les civilitzacions mediterranies fico, pianta sacra presso tutte le civiltà mediterranee,
La Pomera: (Malus domestica) de la qual Marcial ens recorda les 32 especies conegudes i cultivades
El Codony : (Cidonia Vulgaris) les flors i el fruit d’aquest arbre es fan servir per les consrves, la decoracio de les taules, el perfum de la roba blanca i la destil•lacio
La Perera: (Pyrus communis) A la mateixa casa de l’Ortaglia trobrem una decoració de peres
El Nesprer comú , (Mespilus Germanica)
El preseguer (prunus Persica)
El magraner (Punica granatum)
Al viridiarium s’han replantat exemplars de les següents espècies:
El boix (buxus semnpervirens) Ja des de l’epoca republicana es va extender la cultura topiaria de donar formes geomètriques i a les plantes
El llorer (laurus nobilis) sagrat d’Apol•lo
El Baladre (Nerium oleander) uque es la planta mes reproduïda de tota la pintura romana
El Viburn (Viburnus Tinus) planta augural
La murtra (myrtus communis) amb el que s’entreteixien corones a les esposes
La flor reina de tots els jardins era la rosa que ja des dels texts antics es definida como la flor mes bonica ela joia dels deus, el coixi de Cupido i el vestit d’Afrodita.
S’ha trobat gràcies a la iconografía les varietats mes antigues amb flors senzilles, perfumades, monócromes i variades blanques i roses, la rosa canina:, la la rosa grega dels romas, la gallica, la muscada, la mes espontania rosa grecula, la damascena, la bifera que floreix dues vegades a l’any.
L’espai que està ara repalantat es de un 3000 m2 i es caracteritza per la presència d’espècies arbories coerents amb el mon romà com l’om, xiprer i l’acanthus les bellissimes fulles dels qual han adornat frescs i columnes des de l’antiguitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada