LA CASA DEL MITREU unitat 5 exemple

A la ciutat de Merida prop de les restes d’un temple de Mitra apareix una vil•la que anomenen la casa del Mitreu.

Es una casa senyorial una veritable domus, de la que podem destacar dues caracteristiques, la primera la presencia d’habitacions subterranies que no son massa comuns a les cases romanes i que potser serien influencia d’haboitatges autoctons ja que els altres llocs on s’ha trobat tambe son llocs calurosos com al provincia africana.



L’altra caracteristica ens ha de servir poer comprovar com l’imperi Roma era un imperi globalitzat on cada provincia aportava Caracteristiques propies i com la ciutat de Roma dictava a vegade sl a moda com es pot comprovar en la decoracio de les cases.

La casa
La casa, esta situada fora de la muralla de la ciutat i es del segle I o del II d C. Les dependencias estan distribuides entorn a tres patis que articulen la vida dela casa i li proporcionen llum i ventilacio.
El pati principal es porticat amb un jardi central -viridarium-. Amb un canal que envolta el jardi i en els qual descansen les columens del portic, el passadis estava pavimentat amb mosaics geometrics
Com a les cases pompeianes i a les cases d’estiu de Roma horti Picti veiem habitacions obertes a aquest pati, possiblement son dormitoris d’estiu amb paviments de mosaic i restes de `pintures
Aquesta estructura en la que tenen mes importancia els patis exteriors recorda sobretot les cases de Pompeia que son mes d’estil grec que estan construides amb les habitacions entorn d’un peristil.

El mosaic
A la sala central destaca el mosaic que anomenem el mosaic cosmòlogic que personifica la formació del mon i les forces de la naturalesa que el governen,
Les habitacions subterranies tenen acces a l’exterior a traves de’una escala que conserva restes de pintures murals d’imitació al marbre, les habitacions estaven cobertes pr una volta de cano i tenien una finestra a la paret oriental segurament eren habitacions d’estiu.



Hem triat aquest mosaic tot i estar molt malmès perque es un dels mes significatius i a mes a mes esta explicat en cada una de les seves figures.
El paviment no es original i va ser col•locat a la casa amb posterioritat a la seva construccio i sobre un altre mosaic mes antic.
El fons es de tessel•les blanque si negres i el quadre tessel•les de colors Els daurats son de vidre i les lletres de marbre i també de vidre
El quadre esta divdit en tres parts de dalt a baix, La representa el cel, la segona el temps amb les estacions i els vents i la part de baix representa escenes de la vida diaria al mar.
Les figurasmes grans que representen divinitats aquatiques i figures que personifiquen la navegacio i el comerç estan a la part baixa del quadre. Al mig (la part mes destruida Les muntanyes, la nit, les estacions i la eternitat, a la part alta la esfera celeste amb figures penjades a la atmosfera
Totres les figures porten un retol que permet identificar-les
• SAECVLVM.- Personificació del temps, esta representada com un home amb barba i cabells llargs que porta diadema amb tessel•les daurades i grogues. Mira al cel i porta un ceptre a la ma dreta.
• CAELVM.- Deu roma del cel ocupa un lloc prem,inane ja que esta al extrem superior de l’arcv, esta sentat en un tron, portat per Polum , esta coronat de fulles daurades i es veu que es mes Jove que Chaos i Saeculum.
• CHAOS.- Personifica el buit Es anterior a tot, d’ell sorgiran la terra, el Tartar, l’infern, Eros, les tenebres i la nit. Apareéis com un home vell i amb barba
• POLVM.- Porta a la esquena el pes del mon ja quew aguanta el tron de Caelum

Entre mig d’ell i Caelum apareix una figura femenina sense retol que pot ser identificada com Gea

A La part del mig del mosaic apareixen el que es consideren coma forces de la natura. Els vents, els nuvols, el tro. El sol, la natura, I les estacions.

Les figures de la part baixa representen els rius, l’ocea, la tranquil•litat l’abundancia la navegacio i els fars



• TONITRVM.- El tro esta representata per un nen que porta un llamp daurat.
• NOTVS - NVBS.- La parella en actitud dinamica representa el vent del sud que arrossega els nuvols
• NEBVLA-ZEPHYRVS.- En aquesta parella el vent de l’oest arrossega la boira
• EVRVS. I BOREAS: El vent de l’est i el del nord estan incomplets i nomes es veu el cap i l’espatlla.
Tots els vents porten barbes i porten ales que representen el moviment.
• ORIENS.- Es una representacio del sol amb la seva quadriga de cavalls blancs, la figura d’un Jove vestit amb tunica llarga d’auriga grec, al cap duu una corona de llamps realitzada amb tessel•les daurades a la dreta porta un fuet i segurament a la Esquerra les regnes .
• MONS-NIX.- La muntanya, potser L’Olimp, casa dels deus, esta representat com un home vell, La neu en canvi es una figura d’una noia
• AVTVMNVS - AESTAS - VER.- Situats a la mitad del quadre i en un estat lamentable es troben le s figures de les Quatre estacuons, aquí nomes es poden veure (la primavera,. L’estiu i la tardor)
• De la tardo en veiem un braç que porta dos gotims de raim, l’estiu es un nen que porta a la ma un pom d’espigues, potsaer portava a la ma Ezquerra un pom de flors.


• NATVRA.- A la part Esquerra de la composició trobem al figura de la natura, es coibreixc el cos amb un ample mantell. L’unic braç que es conserva i que serveix per aguantar el mantell duu un braçalet i el coll esta adornat amb un collaret.



Les figures de la part baixa representen els rius, l’ocea, la tranquil•litat l’abundancia la navegacio i els fars
• NILVS - EVPHRATES.- Els dos rius mes importants de la ntiguitat estan representats assegurts en forma relaxada.
• El Nil porta ala ma una canya i un’amfora de la que brolla un manantial d’aigua.
• Al seu voltant apareixen un munt de banyistes infantils i juveniols
• OCEANVS.- Al mon roma es creia que el mon era< onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUCpMAARJIbAveHEfLDyZHZQ8eH11ttYAMOdX0jmhgSX1DqmV0nOUORjGgD22i0vgkq44mI9nuYmV6qvhNQTgxZ-296mQMrbm44aXrbPUr2T_0j0PYYifWLFLJyoKJbXY7EI24objfj3uj/s1600-h/mitreo_eros.jpg">

La reconstruccio dels jardins (unitat 3)

La reconstruccio dels jardins

A la zona arqueologica de Pompeia s'esta portant a terme un estudi dels jardins i de la vegetació que existia abans de l'erupció del, gracies a un metode que engloba noves tecnologies i la presencia d'especialistes en biología i botànica

L'arquitectura del jardi era molt acurada a l'època, la casa tenia un ample espai obert al qual donaven les estances, l'espai estava voltat d'un peristil que estava embellit amb flors i plantes.

Aquest espai anomenats viridiarium, era un lloc on passar estones agradables i ala vegada tenia un important significat religios connectat amb les divinitats dela natura i de les estacions i servien per a cultivar les flors destinades a les corones ofertes ales divinitats, produien plantes medicinals i feien la vida mes plaent amb la visio de le sflors i els olors penetrantes de la flora mediterranea,



L'estudi de totes les especies ha permès reconeixer cada planta, cada arbust cada flor, i ha donat lloc al renaixement dels jardins com a part de la restauració de les cases, respectant el més possible els antics cultius. Aixó ha estat posible perque el terreny de Pompeia no ha sofert cap canvi substancial des de l'epoca de l'eupció, les modernes tecnologies han recuperat a més el pol·len a través del qual han conegut la vegetació antiga i l'estructura mateixa de les plantes ornamentals a l'interior dels jardins.

Pero tan important com el coneixement de la vegetació es el de la disposició i usos del jardí pompeià.

La Casa romana no era gens adequada per tenir decoració floral, amb un gran atri al centre de la casa amb un unica abertura al sostre (l'impluvium) la decoració floral de les cases romanes era molt limitada, Ja que només podien col·locar jardineres amb flors arrossegades o bé deixar un espai sense pavimentar al costat d'una de les parets i alla fer creixer aen una estreta franja de terra algunes plantes, arbusts o flors.

La casa grega era molt coneguda al sud d'Italia i la seva estructura era molt mes adequada per la organització de jardins domèstics per aixó els ciutadans rics de Pompeia aprofitant el espai buit al costat de les seves cases van engrandir les seves construint a la part del darrera un o més peristils que els servien de jardí i els permetien fer vida a l'aire lliure.

El peristil era un espai obert sota columnes i al seu voltant es situaven estances que si bé al principi eren l'habitatge dels esclaus es van anar convertint en habitacions decorades luxosament que donaven al jardí i que feien la vida molt plaent.

Els jardins pompeians tenien al mig una corrent d'aigua l' Euripos que brollava d'alguna font, eren frequents les presències de abeuradors o fonts de jardi, estatues de bronce o de marbre i mobiliari de jardi fet de marbre. Al seu voltant creixien les plantes i flors els arbusts i els arbres. A vegades formaven terraces amb desnivells.

Alguns jardins tenen també una decoracio amb arbres normalment platans i cipresos, que serviran per resguardar el jardí del vent.





Al voltant, es trovaben diferents estances que donaven al jardí, normalment menjadors (triclinis) d'estiu pèro també habitacions per dormir a la fresca a l'estació més calurosa, i a vegades algunes edificis de termes

Vil·la rustica de Boscoreale (Unitat 2) Exemple

Villa rustica di Boscoreale. Plastico ricostruttivo in scala 1:25

Aquesta habitacio estava destinada a premsa de vi (torcularium) i magatzem, en aquest lloc dividit per un muret baix s'han trobat fins a 18 dolia disposades en tres files amb una capacitat de 10.000 litres de vi que corresponen a una vinya de grans dimensions (1,7 ha.)

A l'exterior es poden observar restes de la vinya i també d'altres cultius i restes de petites carreteres destinades al transport per dintre de la finca

Vil·la senyorial

Dues estances es troben al costat oriental de la sala central que son accessibles per una entada secundària que dona al camp.

Una es un menjador decorat amb pintures del quart estil pompeià que estava decorada amb algun luxe pero que es trobava fora de server i estava habilitada com a diposit de teules per refer el sostre.



L'altre local era un magatzem de feratge com es pot veure per les restes de vegetals carbonitzats que han quedat a les parets i a terra. Donava a l'exterior a una plaça pavimentada i des de aquest lloc es podia accedir per una escala a una estança situada el segon pis.

L'estructura del pòrtic era senzilla i tenia columnes de color rosa i blanc i estava pavimentada de terra batuda i sembla que havia servit per guardar els carruatges perque s'han trobat encara les peces de ferro d'un d'ells

Vil.la Regina

Vil·la regina es una de les Vil·les excavades a la Poblacio de Boscoreale a prop de Pompeia i constitueix un model de les viles rustico – urbana que abuenden a la Campania, encara que a l¡època de l'erupció del Vesuvi sembla que els domini ja no habitaven a la casa podrem observar els seus dos espais ben diferenciats,


Vil·la Rústica:
La vil·la Regina estava dedicada ala viticultura, com ens han mostrat les “dolia” amagatzemades i també una pintura religiosa conservada on figurava Bacus, una estatueta i un petit altar destinat a sacrificis a aquest mateix deu.



L'ala rústica destinada a les dependèncias de la finca i habitatge dels esclaus presenta les seguents dependències:
L'estructura de les vil·les rústiques estava organitzada entorn a la cuina, a la vil·la Regina aquesta peça estava situada a un costat de la porta d'entrada i allà és on s'han trobat restes abundants de ceràmica, i estris de cuina i algunes peces de bronze.
A l'altre costat hi ha una estança amb una finestra a la paret que permet observar l'activitat dela cel·la vinaria i també de la resta de la casa, potser era una mena de despatx (tablinum) des d'on el vilicus o el propi dominus controlaven l'¡activitat de la casa i del negoci.
La reste d'estances d'aquesta planta i de la superior estan destinades a dormitori (cubicula) dels treballadors de la finca.
L' estança central (atri) servia de area de treall i a la vegada complia la funció de recollir aigua a traves de l'impluvium i portar-la per una pendent fins a la cisterna col·locada a un costat de pòrtic. On es trebava una paret decorada amb triglifs de època republicana.
Aquesta habitacio estava destinada a premsa de vi (torcularium) i magatzem, en aquest lloc dividit per un muret baix s'han trobat fins a 18 dolia disposades en tres files amb una capacitat de 10.000 litres de vi que corresponen a una vinya de grans dimensions (1,7 ha.)
A l'exterior es poden observar restes de la vinya i també d'altres cultius i restes de petites carreteres destinades al transport per dintre de la finca
Vil·la senyorial Dues estances es troben al costat oriental de la sala central que son accessibles per una entada secundària que dona al camp. Una es un menjador decorat amb pintures del quart estil pompeià que estava decorada amb algun luxe pero que es trobava fora de servei i estava habilitada com a diposit de teules per refer el sostre. L'altre local era un magatzem de feratge com es pot veure per les restes de vegetals carbonitzats que han quedat a les parets i a terra.



Donava a l'exterior a una plaça pavimentada i des de aquest lloc es podia accedir per una escala a una estança situada el segon pis. L'estructura del pòrtic era senzilla i tenia columnes de color rosa i blanc i estava pavimentada de terra batuda i sembla que havia servit per guardar els carruatges perque s'han trobat encara les peces de ferro d'un d'ells

Models de Mosaics (exemple)

ESTUDI DELS HABITATGES (preambul )

L’estudi dels ahabitatges romans ens ha fet veure que els romans dEcoraven les parets de les seves cases i de les seves vil•les, donant la mes gran importancia a la decoració dels seus patis o peristils, jardins externs on passaven gran part de les hores.

Alguns d’aquest jardins presenten una decoració vegetal, com si el jardí no acabes i continúes a les parets

Aquests jardins vegetals ens han donat la idea de fer un petit estudi de les plantes que hi ha representades, ja que ens preguntavem si eren plantes mediteranies i de les mateixes especies que podem trobar avui dia, si cotnrariament eren plantes d’arreu de l’imperi romà i finalment si el resultat d’aquests jardins hauria estat sostenible o no.

Hem triat per començar aquest estudi la casa del Bracciale d’oro. Una vil•la pompeiana que presdent a les seves parets un jardi pintat on es poden veure diversses classes d’ocells i de plantes.

L’hem triat per que a la vegada que es un dels mes estudiats presenta una gran varietat. vegetal

Despres hem triat les termes de Marina della lobra per comprobar si en un espai diferent, unes termes el paisatge pintat es igual o diferent que en un jardi particular.

La tercera casa que hem estudiat es la Vil•la “ad gallinas albas”.que era propietat de la familia de Livia esposa de’August i es trobava a Prima porta molt aprop de Roma.

ELS MOSAICS (unitat 6)

EL MOSAIC

La tecnica del mosaic, coneguda ja pels grecs es va desenvolupar plenament a Roma. Aquesta tecnica consistia a en combionar fragments petits de pedra de manera que formessin formes geometriques o figuratives que contribuissin a embellir el terra d'una cambra.
Els mosaics encastats ales parets eren poc frequentys pero n'hi havia que formaven part de fonts, lararis.
En la tecnica del mosaic obsevem 4 estils
1. Opus signinum, Es la tècnica més senzilla pèr pavimentar: consisteix en un tipus de paviment llis fet amb calç i pols de rajoles, de teules o d’àmfores que ja no podien servir, al qual s’encastaven pedretes o tessel•les tot representant motius geomètrics senzills i sense massa complicacions
.



2 . Opus tessellatum, Es una tecnica dorigen italic que es va desenvolupar durant l'època republicana i consistia en combinar petits daus de colors o tessel•les que es col•locaven una al costat de l’altra sobre una base de ciment tendre. Les tessel•les eren, més o menys grans segons la qualitat del mosaic. El material de les tessel•les pot ser de marbre o de diferents pedres de colors o fins i tot de pasta vítria. Amb la combinació de pedres de diferents colors s’aconseguiren bells efectes cromàtics, tant pel que fa als mosaics figuratius com pel que fa als mosaics amb motius geometrics.


3 Opus vermiculatum es una varietat més fina i més minuciosa de l’opus tessellatum Aquesta tècnica d'origen hel•lenistic es caracterítza per la utilització de tessel•les minúscules i perquè són col•locades imitant les pinzellades d’una pintura. El mot vermiculatum és derivat de verm, ja que fa referència al detallisme de la disposició curvilínia de les tessel•les, com si fossin cuquets. Aquests mosaics, generalment, no eren fets in situ, sinó en tallers especialitzats en la reproducció de pintures sobres plaques rectangulars o quadrades. Cada placa, o emblema, era enviada al lloc de destí per al que fos encastada al bell mig d’un altre paviment més senzill fet per artesans locals. La seva funció era purament decorativa, com si fos una catifa de luxe al centre d’una habitació.



4. Opus sectile: Es una tecnica desenvolupada durant els segles III i IV dC. fet mitjançant plaques de marbre o d’altres pedres tallades en forma de rombes, de quadrats, de triangles, d’hexàgons, etc. Podien formar dibuixos geomètrics variats, o fins i tot figurats en època tardana.

D'acord amb les formes i les figures representades en un mosaic es distingeixen 3 grans escoles:
Tradició hel•lenistica (del segle I aC. fins III dC.) Prové d'Orient i presentava mosaics polícroms tridimensionals de temàtica mitològica sobretot relacionada amb Dionís.
Tradució Itàlica: (segles II i III dC.) Presentava mosaics en blanc i negre biodimensinals en els que abundaven motius geometrics, d'escenes marine si de la vida quotidiana.
Tradició nord-africana: (segles III i IV dC.) Uneix dus antigues tradicions elabora mosaics policroms que representen escenes d ela vida rural, de cacera, d'amfiteatre i de circ, bodegons i en la tematica mitologicaz preeenta sobretot episodis de le saventures d'Ulisses i triomf e Neptu i de Bacus.
Els personatges tenen dibuixada l'mbra que projectaven i estaven distribuits en diferents fileres o registres.
Es l'únic tipùs de mosaic que pretén representar la realitat: una casa de camp concreta, el seu amo, abm el seu nom, els noms del cavalls que corren en una cursa etc.
Els paviments tenen el seu origen entre els grecs. Eren embellits amb una mena de pintura fins q va ser substituïda per mosaics. En aquest camp fou de gran anomenada Sosus, que a Pèrgam va fer el mosaic denominat “la cambra sense escombrar”, perquè, mitjançant tessel•les diminutes de diversos colors, va representar en un paviment les restes d’un sopar i tot allò que sol ser escombrat com a deixalles”.

Plini el Vell, 36, 60

“Els mosaics foren introduïts a Roma en temps de Sul•la”.

Plini el Vell, 36, 64

INTERCULTURALITAT I GLOBALITZACIÓ (untat 5)

L’imperi romà aporta a les provincies conquistades una forma de vida i una civilització,

A les restes materials d’una banda a altra de l’imperi podem observar el mateix patró per la formació de les ciutats,

- Estructura de la ciutat (cardo i decumanus)
- Funció idel foro romà com a centre de la vida ciudadana
- Tipologia dels habitatges romans ( les domus, les villae i les insulae)
- materials de construcció (la rajola)
- Instal•lacions d’aigua i clavegueram)
- Edificis públics (termes, circ, amfiteatre etc)

Observem la influencia de l’imperi en qualsevol manifestació artiistica,
- Escultura (els models d’escultura política)
- ceramica (la ceramica utilitaria, present a totes les villae)
- pintura (estudi dels estils de pintura al fresc)i
- Mosaics. Estudi dels tipus de mosaic

No cal parlar de la influencia de la religio i de la mitologia grecorromana en les creences de tots els subdits de l’imperi.

- Estudi del temple romà
- Rituals festes i culte
- Mitologia grecorromana (principàls divinitats)
- culte a l’emperador divinitzat
- difusio de les principals religions de salvació (mitraisme, crisitanisme i deus egipcis i orientals

Tots aquests elements ens parlen de globalització, podem observar que el que passava a l’imperi roma es el mateix que passa a les nostres ciutats on els costums americans i les botigues de marca fan de les nostres ciutats copies les unes de les altres.

Per copsar la influencia tan gran de la Urbs Roma sobre les ciutat de provincies hem volgut estudiar nomes una mostra,

Els mosaics que amb un mateix motiu (les quatre estacions trobem a tot l’imperi. Es nomes una mostra pero es ben significativa.



L’estudi de les restes romanes trobades aquí i alla de l’imperi a les diferents provincies ens parlen també d’un altre fenomen, un fenomen que no es tan facil de veure pero que existeix.

Algunes poblacions tot i haver-se romanitzat van mantenir algunes particularitats i van intentar influir amb elles en la resta de l’imperi.

Un bon exemple seria el culte a les divinitats egipcies i orientals que es va imposar a la ciutat de Roma i també a totes les provincies de l’imperi modificant les creences dels diferents pobles.

També Roma va saber absorvir gran part de l’art grec, apropiar-se’l i també millorar-lo.

Aquests fenomen de interdependencia i també d’influencia mutua es el que avui anomenem interculturalitat.

Hem partit de l’estudi dels hasbitiatges perque si bé la domus romana s’exten a tot l’imperi es veritat que en cada provincia es mantenen caracteristiques propies dels pobles que l’habitaven abans de l’arribada dels romans.

Per fer aquest estudi hem buscat un exemple de domus de cada una de les provincies romanes.

Galo-romana. Hispana, Britanica i Africana. De les petites diferencies que poguem observar en treurem les caracteristiaques dels pobles que les habitaven.

RECONSTRUCCIO DELS JARDINS (unitat 4)

A la zona arqueologica de Pompeia s’esta portant a terme un estudi dels jardins i de la vegetació que existia abans de l’erupció del, gracies a un metode que engloba noves tecnologies i la presencia d’especialistes en biología i botànica

L’arquitectura del jardi era molt acurada a l’època, la casa tenia un ample espai obert al qual donaven les estances, l’espai estava voltat d’un peristil que estava embellit amb flors i plantes.
Aquest espai anomenats viridiarium, era un lloc on passar estones agradables i ala vegada tenia un important significat religios connectat amb les divinitats dela natura i de les estacions i servien per a cultivar les flors destinades a les corones ofertes ales divinitats, produien plantes medicinals i feien la vida mes plaent amb la visio de le sflors i els olors penetrantes de la flora mediterranea,

L’estudi de totes les especies ha permès reconeixer cada planta, cada arbust cada flor, i ha donat lloc al renaixement dels jardins com a part de la restauració de les cases, respectant el més possible els antics cultius. Aixó ha estat posible perque el terreny de Pompeia no ha sofert cap canvi substancial des de l’epoca de l’eupció, les modernes tecnologies han recuperat a més el pol•len a través del qual han conegut la vegetació antiga i l’estructura mateixa de les plantes ornamentals a l’interior dels jardins.
La flora i la fauna representades a les pintures tenen un significat simbolic, el jardi pot ser considerat com un tipic lloc utopic en el qual l’home s’esforça per sorgir, disfrutant dels elements del mon real i del mon del somni.

Representacions de plantes als jardins pintats:

La Palmera datilera: (Phoenix dactylifera) Planta sagrada pels grecs estava consagrada a Apol•lo Deli com arbre de la llum del dia, representa pels grecs i pels romans un simbol de la victoria i la immortalitat victoria




El Baladre: (Nerium oleander) esplendid pero verinos, usada com a antidot per les mossegades de la serp, era molt comú en els jardins romans com ho es ara. es el simbol de la mort,




El llorer: (laurus nobilis) Era un arbre sagrat, venerat garirebé com l’olivera estava prohibit usar-lo per ausos profans, Consagrat per Apol•lo representa la saviesa i l’heroisme, amb ell se celebrava el frionf. Com tots els arbres sempre verts representava el poder de la supervivencia, era estimat pels deus i simbol de gloria.



El cirerer de Pastor: (arbutus unedo) sempre vert es considerat com un simbol de la eternitat.



Heura (Hedera helix). Representava el cicle etern de la mort i el renaixement era antidot contra la embriaguesa.


Entre les flors cal destacar:

La rosa : (Rosa Gallica) simbol de l’ amor era utilitzada per la preparació dels perfums i les garlandes per oferir als deus, les imatges demostren la varietat de roses que es cultivaven als jardins romans.



Les violetes: (viola odorata estimades d’Afrodita, flors nupcials per excel•lència però també, flors de la mort.
La rosella (Papaver somniferum).Consagrada a Demeter representa la Terra i la força de la son .
Entre els arbres:


Platan (Platanus orientalis). Era molt usat en els jardins com a símbol de la capacitat de resistír la travessia de la vida.


A Brescia també s’estan reconstruint uns jardins romans a la casa anomenada della Ortaglia, la tria de les plantes s’ha fet a partir de les restes arqueologiques (mosaics i frescos de les cases romanes) i de les fonts històriques i literàries llatines: les que parlen directament dels arbres i els jardins com: Naturalis Historia de Plini, Res Rusticae de Columella, De Agricultura de Cató, De Re Rustica de Varró i altres que indirectament donen informació de les cultures antigues com Marcial i Petroni.
Entre les espècies de fruiters que s’han plantat a l’hortus hi trobem:
La vinya (Vitis vinifera) que es tan estimada de Dionis, Les parres i els gotims acompanyen molts mosaics i frescos de les cases.
La Figuera : (Ficus Carica) planta sagrada en totes les civilitzacions mediterranies fico, pianta sacra presso tutte le civiltà mediterranee,
La Pomera: (Malus domestica) de la qual Marcial ens recorda les 32 especies conegudes i cultivades
El Codony : (Cidonia Vulgaris) les flors i el fruit d’aquest arbre es fan servir per les consrves, la decoracio de les taules, el perfum de la roba blanca i la destil•lacio
La Perera: (Pyrus communis) A la mateixa casa de l’Ortaglia trobrem una decoració de peres
El Nesprer comú , (Mespilus Germanica)
El preseguer (prunus Persica)
El magraner (Punica granatum)

Al viridiarium s’han replantat exemplars de les següents espècies:
El boix (buxus semnpervirens) Ja des de l’epoca republicana es va extender la cultura topiaria de donar formes geomètriques i a les plantes
El llorer (laurus nobilis) sagrat d’Apol•lo
El Baladre (Nerium oleander) uque es la planta mes reproduïda de tota la pintura romana
El Viburn (Viburnus Tinus) planta augural
La murtra (myrtus communis) amb el que s’entreteixien corones a les esposes
La flor reina de tots els jardins era la rosa que ja des dels texts antics es definida como la flor mes bonica ela joia dels deus, el coixi de Cupido i el vestit d’Afrodita.
S’ha trobat gràcies a la iconografía les varietats mes antigues amb flors senzilles, perfumades, monócromes i variades blanques i roses, la rosa canina:, la la rosa grega dels romas, la gallica, la muscada, la mes espontania rosa grecula, la damascena, la bifera que floreix dues vegades a l’any.
L’espai que està ara repalantat es de un 3000 m2 i es caracteritza per la presència d’espècies arbories coerents amb el mon romà com l’om, xiprer i l’acanthus les bellissimes fulles dels qual han adornat frescs i columnes des de l’antiguitat

DECORACIO DE LES CASES ROMANES (unitat 3)

LA PINTURA

Per decorar l'interior de les cases els romans usaven pintures i marbres per a les parets, estucs per als sostres i mosaics per als terres. El gust romà per la pintura d'interiors prové de les cultures grega i etrusca, que ens han proporcionat obres cabdals com els sarcofags de Paestum i les tombes de Tarquínia.
Pompeia i Herculà són la principal font d'informació encara que també es troben restes a Roma i arreu de l'imperi, i també als autors clàssics trobém referències del procées que cal seguir abans d'aplicar els colors a la paret.
Cal arrebossar les parets de la manera més basta possible... Quan, a més de l'arrebossat s'hagin aplicat no ménys de tresd capes de sorra, cal aplicar-hi superfícies de pols de marbre. La matèria ha de ser prou diluïda perquè quan s'apliqui a la paret, no s'enganxi a la paleta, sinó que el ferro resti polit de morter. Després d'aplicar-hi una primera capa espessa, mentre s'estigui assecant, cal aplicar-ne una altra de més fina; quan aquesta hagi estat aplicada i ben polida, apliqueu-ne una tercera de més fina . Així quan les parets hauran estat consolidades amb tres capes de sorra i tres de marbre, no hi haura perill que surtin esquerde sni cap altre defecte. Pero despres que hom haura aconseguit aquesta solidesa a base d'aplicar les eines d'allisar i hom haurà polit gràcies a la blanca fermesa del marbre, una vegada els colors hagin estat aplicats sobre la superfície polida les parets resplendiran de nitidesa.
Vitruvi 7, 3, 5-6,
A partir de les restes conservades els historiadors d'art han diferenciat quatre tipus de pintura que han anomenat estils pompeians.
1r Estil (s.II aC. )
Estil molt senzill que pretenia imitar amb pintura de colors les plaques de marbre amb que es folraven les parets. no contenia cap tipus d'element figuratiu ni arquitectonic i sovint era força feixuc.



2n Estil (s.I aC.) El segon estil s'anomena arquitectònic i consisteix en pintar en profunditat columnes, finestres, galeries, portes, parets decorades amb marbres i fins i tot a vegades un espai a cel obert, aquesta pintura pretenia crear la ilusió d 'una perspectiva inexistent
Aquest estil engrandia i donava amplitud a les estances, després es van incorporar a la perspectiva quadres amb paisatges o escenes com si fossin imatges vistes des de la finestra

Amb el tmps les escenes de paisatge s'amplien i disminueixen en canvi els elements de falsa perspectiva. El color predominant en aquestes pintures es el vermell.






Tercer estil (s.I dC)
Aquest estil representa un trencament amb l'anterior i les plaques de marbnre acolorit del primer periode apareixen ara pintades amb escenes en els que es representaven paisatges , figures humnanesi animals i fins i tot edificis.
Els elements arquitectonics del segon estil passen ara a ser purament ornamentals, columnes primes, cenefes, garlandes , canelobres que divideixen l'espai pictoric en difrents espais. Els colors predominants son negre, groc i vermell,


Quart estil (segona meitat del s.I dC)
Es una sintesi del segon i el tercer estil, reapareix la falsa perspectiva pero es combina amb elements ornamentals miniaturistes, pero la principal caracteristica es l'aparicio d'escenes mitologiques com si fossin quadres penjats a les parets sobre les plaques der marbre que també son pintades.




A més d'aquests quadre estils existeixen pintures murals mes naturalistes que representaven jardins amb plante si flors i amb animals i bodegons van estar molt de moda aRoma.
Les restes aparegudes a Ostia donen testimoni que al sII la pìntura al fresc va substituir-se per la pintura al tremp que er amews fail d'aplicar i es mes barata.
Els elements arquitectònics desapareixen a favor de la repesentació de figures emmarcades en fons de color groc vermellós.

VIL·LES ROMANES (unitat 2)

Vida camperola i vida Urbana : El poble romà era en principi un poble camperol i estimava la terra, per això li agradava viure al camp i mantenir les cases dels seus pares.
El propi Ciceró confesava que si be tenia una casa a Roma, la que ell considerava casa seva era la seva vil•la a Arpino lloc en que havia nascut i on mantenia la casa de la familia.
Cató en le seu tractat de Agricultura parla també de les cases de camp i de com els romans les estaven converrtint en cases d'oci i plaer abandonant la seva principal rao d'existència, l'agricultura.
Escipió va retirar-se després de les guerres a la seva vil•la i així molts altres polítics i escriptors dels que en tenim notícia.
Després d'estudiar l'habitatge i les ciutats romanes hem fet un recorregut per les seves vil•les d'oci.
Les vil•les rústiques i les vil•les urbanes :
Les finques rústiques eren extensions de terra dedicades al cultiu i en les quals s'assentava una casa sense gaires comoditats destinada a habitacions dels esclaus i a dependències de granja estables i galliners i també a magatzems.
Algunes d'aquestes granges dedicaven també part del negoci a la venda dels seus productes, vi, olivera, cereals i també ramaderia.
El « dominus » vivia ala ciutat i deixava la propietat en mans del seu « Vilicus” l'encarregat, però avegades les dimensions de la finca i la bondad del clima feian que l'amo s'instal•les també a la finca construint habitacions mes luxoses destinades a la familia i ampliant la vil•la primitivament rústica i convertint-la en una vil•la suburbana.
Prop de Pompeia trobem la localitat de Boscoreale on un gran complex de vil•les ens mostra la vida al camp en epoca anterior a la destrucció de Pompeia.


LA VILLA SUBURBANA

Els romans nobles, de procedència camperola mantenien la casa dels seus pares al camp, aquestes mansions primitives estaven dedicades a l'agricultura i la ramaderia, les seves dependencies estaven preparades pels esclaus i voltades d'estables, galliners i magatzems per consrvar els productes agricoles.
Alguns senyors, sobretot a la Campania, van decidir de vigilar i engrandir els seus negocis i per aixo es van traslladar a els seves vil•les, pero acostumats al luxe de les ciutats van millorar les seves cases i van reservar-se una part de la casa,li van donar l'estructura de les sevs cases de ciutat i van amoblar-la i decorar-la amb un cert luxe
Les vil•les suburbanes, tal com les ha descobert l'arquologia estaven dividides en dues parts: la primera destinada als esclaus, que es dedicaven al treball de camp i la segona o vil•la urbana reservada als senyors.
Dependencies de l a vil•la rústica
El centre de la vida domèstica era la cuina (culina) lloc de reunió dels treballadors, al seu voltant es trobaven les estances dels esclaus, dormitoris i estances de bany.
Ben a prop es trobaven els estables dedicats als bous i als cavalls i els galliners, segurament aprofitant el calor provinent de la cuina per mantenir el calor.
Un segon apartat el composaven els magatzems de grà, secadors i magatzems de fruita i tancats pels carruatges.

La vil•la urbana
El millor lloc dela propietat amb la millor vista del paisatge estava dedicat a habitatge dels propietaris.
Les dependèncias d'aquestes cases era diferent de la moda urbana, des del vestíbul s'accedia al peristil i les estances estaven comunicades per un criptoporticus (corredors oberts) i ambulaciones (corredors coberts).
Algunes de els vil•les tenien unes amples termes dotades d'estances de bany i a vegades piscina i palestra.
El jardi es trobava dividit en dues parts, l'hortus rusticus: part agrícola dedicada al cultiu de les plantes i la part dedicada a passeig on creixien bosquets.

DOMUS ROMANA (unitat 1)

Els ciutadans benestants vivien en cases unifamiliars les millors restes de les quals s’han conservat a Pompeia i Herculà.Encara que va anar evolucionant al llarg dels segles , va mantenir un esquema mes o menys fix: el nucli estava format per un pati interior quadrat , anomenat atri, al qual donaven les diferents dependències de la casa. Les quatre parets exteriors de la casa , fets de tova o argamassa , pràcticament no tenien finestra.

les cambres estaven resguardades amb una teulada inclinada cap a l’interior, que no cobria la part central de l’atri; aquest espai central s’anomenava compluvi i permetia recollir l’aigua d La pluja (pluvia) , que queia en una mena d’estany que hi havia al terra de l’atri (impluvi); des de’ allí arribava per unes canalitzacions fins a la cisterna, on es guardava l’aigua per l’us diari.

Adossades a aquest nucli central hi podia haver altres construccions segons la professió del pater familias (locals o tabernae per al negoci o indústria, cambres per guardar els arreus per llaurar o els productes del camp, despatxos per rebre als clients, corrals per a animals domèstics o bé un hort o fins i tot jardins)En un lloc destacat de la casa hi havia la fornícula. Amb les imatges pìntades o esculpides, dels deus de la família (el lar domèstic), els penats familiars, i els geni protector de l’amo) , davant dels quals se celebrava el culte religiós domèstic , i un armari amb els retrats de cera dels avantpassats.

El peristil estava porticat i ornat amb tota mena de plantes. Flors, estatues i brolladors. Era molt més ampli que l’atri i al seu voltant hi havia les cambres més ben il•luminades i belles de la casa, els dormitoris o cubicula, els salons d’oci, les exedres o cambres semicirculars, sense porta, que tenien un banc a tot el seu voltant.

La cambra més importan però era el triclini, sala on menajaven els romans, estirats damunt d’uns llits lleugerament inclinats i recolzant-se sobre coixins. El grup ideal de comensals era de noi, distribuites en grups de tres en cada un dels tres divans que envoltaven la taula.

En llocs més apartats hi havia la comuna (latrina) i el bany ( que reproduïa a petita escala l’estructura de les termes). El terra podia ser de terra trepitjada o de trossos de marbre o de mosaic a les cambres nobles (triclini, tabuli).Per influència hel•lénistica, des del final de l’època de la república, la domus tradicional de les famílies de classe mitjana es va ampliar amb un jardí interior envoltat de columnes (peristil), adornat amb fonts i estàtues.

“A la mateixa entrada hi havia un porter amb vestit verd, cenyit amb un cinturó de color cirera que destriava pèsols en una safata de plata ... Mentre contemplava tot això vaig estar a punt de caure de cul i trencar-me una cama, car a l’esquerra dels que entraven, i no gaire lluny de la cambra del porter hi havia un enorme gos pintat a la paret, lligat amb una cadena i, al damunt un escrit en lletres majúscules: COMPTE AMB EL GOS.”

Petroni – El Satiricon

LES INSULAE

En contrast manifest amb ler luxe ei l’amplitud dels habitatges de la classe benestant, les persones que no tenien recursos (la gran majoria) vivien com a inquilins en blocs d’apartaments (cenacles) de sis o més pisos, coneguts amb el nom de insula perqué ocupaven una illa sencera.S’accedia als diferents pisos per unes escales molt dretes que s’havien de pujar i baixar contínuament, ja que als habitatges, a mes de petits i mal il•luminats, no tenien aigua corrent , i els lavabos (quan n’hi havia) eren comunals i estaven situats a la planta baixa. Aquesta planta estava dedicada a diferents negocis, els propietaris dels quals acostumaven a viure en un terrabastall sobre La seva taberna. A causa de les técniques de construcció i els materials emprats, eren habitatges sorollosos, sense quasi intimitat, on eren freqüents els incendis i els enfondraments.

Les millors restes s’aquest tipus d’habitatges es conserven a Ostia, l’antic port de Roma. Un apartament tipus consta generalment de els parts següents
1.- Passadis que dona accés a un distribuidor
2.- Un distribuidor des d’on s’accedeix a totes les altres cambres. Dona al carrer o a un pati interior i es utilitzat com a cuina menjador. (Te moltes finestres)
3.- Una sala d’estar que es l’habitació més gran de l’apartament
4.- Un parell de dormitoris
5.- Una cambra de mida mitjana situada a l’altra banda de la sala d’estarEren apartaments molt freds, sense aigüa corrent i, molt sovint amb latrines comunitaries

PROJECTE EUROPEU SOCRATES-COMENIUS 2.1 (index)

PROJECTE EUROPEU SOCRATES-COMENIUS 2.1

"Per a un nou paradigma de Desenvolupament Sostenible: Aplicació a l'aula"


DADES CENTRE: IES Gal·la Placidia m- Av. Princep d’Asturies 23-27
Barcelona 08012 – Tlf. 932170042, FX 034159591, e-mail iesgal-laplacidia@centres.xtec.es


TITOL DEL MODUL Els jardins pintats de l ‘antiga roma

RELACIÓ UNITATS


I La casa romana
II La vil·la Romana
III La casa pompeiana
IV Els horti picti

V La casa tomana a Provincies



OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL: 1 Identificar emprant la terminologia adequada els elemensts d ela casa romana2 Coneixer l’us que es feia de les parts de la casa romana3 Coneixer els principals costums relacionats amb la vida i l’jabitatge del poble roma 4 Relacionar els habitatges i costums classics amb els actuals 5 Reconeixer la herencia del mon actual respecte als romans pel que fa als habitatges i a les formes de vida6 identificar els arrels classics en la construccio dels habitatges d’avui 7 Reconeixer la influencia dels costums romans a l’actualitat 8 Coneixer els principals estils de pintura i de mosaic en la decoració deles cases.
9 Identificar els element spintats a les cases i als jardins 10 Identificar les diferents especies botaniques i animals pintades a les cases
11 Identificar els principals motius mitologics o de la vida diaria representats a mosaics i pintures
12 Respectar el patrimoni del passat
13 Reconeixer que la preocupacio ambiental no es una cosa d’avui sino de sempre i de tots14 Identificar la preocupacio ambiental en les formes de vida i d’habitatge dels tomans
15 Identificar en les restes arquologiques i en la nostra vida actual la influencia i la pervivencia de l’imperi romà


CONCEPTES CLAU: bellesa, estetica, utilitat, sostenibilitat, interculturalitat

TITOL UNITAT DIDÀCTICA: La casa romana

DURADA APROXIMADA: 2 hores


OBJECTIUS ESPECIFICS UNITAT:

1 Identificar emprant la terminologia adequada els elemensts d ela casa romana2 Coneixer l’us que es feia de les parts de la casa romana3 Coneixer els principals costums relacionats amb la vida i l’jabitatge del poble roma 4 Relacionar els habitatges i costums classics amb els actuals



CONTINGUTS:

Conceptuals:

La casa Grega (antecdents) La casa romana (parts de la casa)La domus, la insula La decoracio interior de les case (materials d econstruccio) el Mosaic (tecniques i estils) la pintura (els estils els temes,)

Procedimentals:Interpretacio de planols de les cases, comparacio amb els edificis moderns confeccio de planols i maquetes analisis de la estructura i funcio dels habitatges i els seus usos
Observacio directa de excavacions arqueologiques dela ciutat
Lectura i interpretació dels textsRecerca de material d’enciclopedies, llibre i internet.
Elaboracio de treballs segons exemples concrets.

Continguts actitudinals Interes per identificar el rastre de la civilitzacio grecorromana en el patrimoni historic i artistic de Catalunya
Relativitzacio de les fronteres estatals i la seva existencia historica interes pel coneixement del passat per entendre el present
Actitud critica cap els valors contraris ala torlerancia i llibertat Interes per buscar explicacions cioentifiques o historiques als fenomens culturals,. Costums, festes etc. Inhteres per adquirir habits de treball constants i rigorosos

PRE REQUISITS

Coneixement per paret de l’alumne de temes de cultura i civilitzacio romana i art




RESULTATS ESPERATS

Un millor coneixement de la civilitzacio romana i de la seva pervivencia a traves de la comparacio de cvilitzacions
Un respecte per aquelles formes de vida que van ser respectuoses amb la natura i que van vetllar per la conservacio del medi


METODOLOGIA

Recerca a enciclopedia i internet treball col·lectiu i individual estudi a traves de material audiovisual (diapositiva o video) Confeccio de dossier i questionarises proposa confeccioanr material web


AVALUACIÓ: s’avaluara, el material elaborat pels alumnes i el seu treball se recerca. s’avaluara també una actitud possitiva cap a l’assignatura

TITOL UNITAT DIDÀCTICA: la vil·la romana

DURADA APROXIMADA: 2 hores


OBJECTIUS ESPECIFICS UNITAT:

1 Identificar emprant la terminologia adequada els elemensts d ela casa romana2 Coneixer l’us que es feia de les parts de la casa romana3 Coneixer els principals costums relacionats amb la vida i l’habitatge del poble roma 4 Relacionar els habitatges i costums classics amb els actuals
16 Coneixer la vida al camp i a la ciutat,
17 Valorar l’actitud dels romans entorn d’aquest tema


CONTINGUTS:

Conceptuals:

La vil·la Romana Vil·l a Rustica i vil·la Urbana Les vil·les suburbanes (Vil·la regina)
Equilibri entre el camp i la ciutat

Procedimentals:Interpretacio de planols de les cases, comparacio amb els edificis moderns confeccio de planols i maquetes analisis de la estructura i funcio dels habitatges i els seus usos
Observacio directa de excavacions arqueologiques dela ciutatEstudi de les vil·les rustiques i urbanes, i de la vida al camp importancia de l’agricultura
Lectura i interpretació dels textsRecerca de material d’enciclopedies, llibre i internet.
Elaboracio de treballs segons exemples concrets.

Continguts actitudinals Interes per identificar el rastre de la civilitzacio grecorromana en el patrimoni historic i artistic de Catalunya
Relativitzacio de les fronteres estatals i la seva existencia historica interes pel coneixement del passat per entendre el present
Actitud critica cap els valors contraris ala torlerancia i llibertat Interes per buscar explicacions cioentifiques o historiques als fenomens culturals,. Costums, festes etc. Inhteres per adquirir habits de treball constants i rigorosos


PRE REQUISITS

Coneixement per part de l’alumne de temes de cultura i civilitzacio romana i art

RESULTATS ESPERATS

Un millor coneixement de la civilitzacio romana i de la seva pervivencia a traves de la comparacio de cvilitzacions
Un respecte per aquelles formes de vida que van ser respectuoses amb la natura i que van vetllar per la conservacio del medi

METODOLOGIA

Recerca a enciclopedia i internet treball col·lectiu i individual estudi a traves de material audiovisual (diapositiva o video) Confeccio de dossier i questionarises proposa confeccioanr material web


AVALUACIÓ: s’avaluara, el material elaborat pels alumnes i el seu treball se recerca. s’avaluara també una actitud possitiva cap a l’assignatura

TITOL UNITAT DIDÀCTICA Els horti picti

DURADA APROXIMADA: 2 hores


OBJECTIUS ESPECIFICS UNITAT:

1 Identificar emprant la terminologia adequada els elemensts d ela casa romana2 Coneixer l’us que es feia de les parts de la casa romana3 Coneixer els principals costums relacionats amb la vida i l’habitatge del poble roma 4 Relacionar els habitatges i costums classics amb els actuals
16 Coneixer la vida al camp i a la ciutat,
17 Valorar l’actitud dels romans entorn d’aquest tema8 Coneixer els principals estils de pintura i de mosaic en la decoració deles cases.
9 Identificar els elements pintats a les cases i als jardins 10 Identificar les diferents especies botaniques i animals pintades a les cases
11 Identificar els principals motius mitologics o de la vida diaria representats a mosaics i pintures
18 Identificar les plantes mediterranies que s’han trobat amb les actuals

CONTINGUTS:

Conceptuals:

Els horti picti (a Roma) La vilñ·la d’Adrià Un comprobació actual recontrucció de la casa delle ortaglia (Brescia)
Procedimentals:Interpretacio de planols de les cases, comparacio amb els edificis moderns confeccio de planols i maquetes analisis de la estructura i funcio dels habitatges i els seus usos Estudi de les cases d eluxe construides pels romasn a fora de la ciutat de Roma Els jardins com a reducte de la vegetació i la belllesaEstudi de les plantes recuperades als jardins de Brescia i la seva reconstrucció
Lectura i interpretació dels textsRecerca de material d’enciclopedies, llibre i internet.
Elaboracio de treballs segons exemples concrets.


Continguts actitudinals Interes per identificar el rastre de la civilitzacio grecorromana en el patrimoni historic i artistic de Catalunya
Relativitzacio de les fronteres estatals i la seva existencia historica interes pel coneixement del passat per entendre el present
Actitud critica cap els valors contraris ala torlerancia i llibertat Interes per buscar explicacions cioentifiques o historiques als fenomens culturals,. Costums, festes etc. Inhteres per adquirir habits de treball constants i rigorosos


PRE REQUISITS

Coneixement per part de l’alumne de temes de cultura i civilitzacio romana i art
RESULTATS ESPERATS

Un millor coneixement de la civilitzacio romana i de la seva pervivencia a traves de la comparacio de cvilitzacions
Un respecte per aquelles formes de vida que van ser respectuoses amb la natura i que van vetllar per la conservacio del medi

METODOLOGIA

Recerca a enciclopedia i internet treball col·lectiu i individual estudi a traves de material audiovisual (diapositiva o video) Confeccio de dossier i questionaris es proposa confeccioanr material web


AVALUACIÓ: s’avaluara, el material elaborat pels alumnes i el seu treball se recerca. s’avaluara també una actitud possitiva cap a l’assignatura

TITOL UNITAT DIDÀCTICA Globalitat i inteerculturalitat DURADA APROXIMADA: 2 hores

OBJECTIUS ESPECIFICS UNITAT:

1 Identificar emprant la terminologia adequada els elemensts d ela casa romana2 Coneixer l’us que es feia de les parts de la casa romana3 Coneixer els principals costums relacionats amb la vida i l’habitatge del poble roma 4 Relacionar els habitatges i costums classics amb els actuals
16 Coneixer la vida al camp i a la ciutat,
17 Valorar l’actitud dels romans entorn d’aquest tema8 Coneixer els principals estils de pintura i de mosaic en la decoració deles cases.
9 Identificar els elements pintats a les cases i als jardins 10 Identificar les diferents especies botaniques i animals pintades a les cases
11 Identificar els principals motius mitologics o de la vida diaria representats a mosaics i pintures
19 Identificar a les diferents cases estudiades la influencia romana ila influencia del substatt autocton i també la importancia de la metropoli en la decoracio

CONTINGUTS:

Conceptuals:

Les cases romanes a provincies impoortancia dels substrat (particularitats)
Presencia de topics en els mosaics i les pintures (estudi dels mosaicsa de les estacions)
Procedimentals:analisi de la estructura i funcio dels habitatges i els seus usos Estudi de les cases que construeixen els ciutadans romans o els autoctons a les diferets ciutats
Lectura i interpretació dels textsRecerca de material d’enciclopedies, llibre i internet.
Elaboracio de treballs segons exemples concrets.

Continguts actitudinals Interes per identificar el rastre de la civilitzacio grecorromana en el patrimoni historic i artistic de Catalunya
Relativitzacio de les fronteres estatals i la seva existencia historica interes pel coneixement del passat per entendre el present
Actitud critica cap els valors contraris ala torlerancia i llibertat Interes per buscar explicacions cioentifiques o historiques als fenomens culturals,. Costums, festes etc. Inhteres per adquirir habits de treball constants i rigorosos

PRE REQUISITS

Coneixement per part de l’alumne de temes de cultura i civilitzacio romana i art

RESULTATS ESPERATS

Un millor coneixement de la civilitzacio romana i de la seva pervivencia a traves de la comparacio de cvilitzacions
Un respecte per aquelles formes de vida que van ser respectuoses amb la natura i que van vetllar per la conservacio del medi.

METODOLOGIA

Recerca a enciclopedia i internet treball col·lectiu i individual estudi a traves de material audiovisual (diapositiva o video) Confeccio de dossier i questionarises proposa confeccioanr material web

AVALUACIÓ: s’avaluara, el material elaborat pels alumnes i el seu treball se recerca. s’avaluara també una actitud possitiva cap a l’assignatura

AD GALLINA ALBAS -VIL·LA DI LIVIA (unitat 5) Exemple

AMBULACRE DE LA VIL·LA DE POPPEA A OPLUNTIS (unitat 2) exemple)

VIL·LA HADRIANA UN EXEMPLE DE VIL·LA IMPERIAL (unitat 7)

La de l'emperador Hadrià ocupa una extensió de 120 Ha a la pendent del Tiburtí a Tivoli. El complex esta format per una sèrie d'edificis monumetnals que es fonen amb la natura que els envolta. Fruit d'un estudi de la natura i del lloc han fet de vil·la Adriana un lloc perfecte de compenetració entre l'estuctura arquitectònica i el paisatge.

El palau d'Hadrià, centre de la residència imperial es va construir a partir del nucli d'una antiga vil·la republicana (finals del II s a C.) de la familia de la seva dona Vibia Sabina
Dins l'estuctura de la residencia imperial i del jardí va construir edificis dedicats al plaer i el luxe, com son la biblioteca, les termes, l'estadi i Teatre. I va completar-los i decorar-los amb pòrtics (pecile) columnes, estatues i també fons, estanys i nimfeus,
Teatre Maritim Es un edifici circular amb un portic jonic, a l'interior del qual corre un canal en miniatura que envolta un petita illa on esta construida una vil·la n que te un vestibul curvilini i un peristil de costat concau amb una fontana central un despatx amb estances anexes i unes petites termes
Estadi : es un gran nimfeu an forma d'estadi que compren un jardi porticat, en tres ambients, un edifici amb jardineres i plantes un area a central a l'aire lliure amb una gran font i una exedra alimentada per canals que recorrent tota la llargada de l'espai
Plaça d'Or : Es un edifici extraordinari que te ambients diversos :
El vestibul de planta octogonal, amb una cobertura d'espiga sostinguda d'arcs i que acaba en una abertura central, a les paret s'obren ninxols quadrats i semicirculars. Al seu costat hi trobem dos petits espais coberts amb creuera que tenen rtambe ninxols quadrats i semicrculars.
El peristil esta voltat d'un portic amb columnes alternes de marbre i granit vert la paret del fons esta decorada amb petits arcs i columnes adosades, a l'exterior hi ha dos criptoportics, l'area central esta recorreguda per una gran piscina em posivio axial al costat de la qual corren els jardins.
El pati central potser era un menjador d'estiu de planta octogonal i costats sinuosos concaus i convexos cada un aguantat amb dues columnes, al fons un gran nimfeu semicircular amb ninxols rectangulars i semicirculars amb fonts i al seu costat petits nimfeus i patis.
El Pecile Estava inspirat a la stoa poikile, es un quadriportic amb costats curvilinis que recorre un jardi amb una gran piscina central, el jardi esta destinat a les passejades i per la seva orientacio, permet passejades d'estiu i d'hivern.
Canope: ocupa una depressio natural que va ser reforzada amb un mur i contraforts , En centre de la vall esta ocupat per un llarg canal amb el costat nord curvilini voltat d'una columnata amb arquitraus i al seu costat hi ha dues linies mes de columnes
Les columnes del costat oest han estat substituides per cariatides quatre de els quals son copia dels de l'erecteu i les altres quatre figuren silens, al costat curvat hi trobem estatues representatnt els rius. Els espais entre columnes estan ocpuats per estatues d'Ares, Atena, Hermes i dues amazones.
Al sud del canal i sota quatre columnes es troba el nimfeu un recinte amb exedra semiciruclar perllongat per un corredor amb voltes que acaba en un abiside. L'exedra esta cobreta per una cupola d'espiga que presenta ninxols amb fonts i cascades, altres estaven ocpuades per estatues.
El recinte completat amb una gran sala a l'aire lliure amb banquets esta inspirada als temples egipcis, la presencia d' aquests elements i le snombroses estatues fan pensar que esra inspirat en un edifici egipci dedicat a temple del deu Serapis.

LES CASES DE L'ORTAGLIA - BRESCIA (unitat 6)

L'excavació i restauracio de les cases trovades a l'ortaglia ens permeten coneixer una mica més com eren aquestes cases al voltant del segle II a C.
Les excavacións arqueològiques posen en evidència a l'interior de la casa una area no edificada on separades per petits murets de cinta delimitaven espais geomètrics rectangulars.
Els primitius horts de les ciutats rmanes eren molt simples Amb una funció roductiva, lligada al cultiu d'arbres fruiters i herbes aromàiques, nomé en un segon moment es van convertir en jardins mé amens i vididiaria amb espèies arbòies i de flors provenint de tot el mediterrani cultivades amb fins simbòlics decoratius i contemplatius.
La sucessiva difusió d'aquests espais dintre de la ciutat indica la intenció de portar a les cases de la ciutat els jardins típics deles residències fora ciutat.
A l'excavació de l'ortaglia els botànics han realitzat na selecció d'aquelles plantes que sgurament hi havia als horts de Brescia (Brixia) per us ornamental, culinari, o terapèutic i s'han plantat exemplars provinents dels vivers de vora la ciutat.
La tria de les plantes s'ha fet a partir de les restes arqueologiques (mosaics i frescos de les cases romanes) i de les fonts històriques i literàries llatines: les que parlen directament dels arbres i els jardins com: Naturalis Historia de Plini, Res Rusticae de Columella, De Agricultura de Cató, De Re Rustica de Varró i altres que indirectament donen informació de les cultures antigues com Marcial i Petroni.
Entre les espècies de fruiters que s'han plantat a l'hortus hi trobem:
La vinya que es tan estimada de Dionis, Les parres i els gotims acompanyen molts mosaics i frescos de les cases.
La Figuera : (Ficus Carica) planta sagrada en totes les civilitzacions mediterranies fico, pianta sacra presso tutte le civiltà mediterranee,
La Pomera : (Malus domestica) de la qual Marcial ens recorda les 32 especies conegudes i cultivades
El Codony : (Cidonia Vulgaris) les flors i el fruit d'aquest arbre es fan servir per les consrves, la decoracio de les taules, el perfum de la roba blanca i la destil·lacio
La Perera : (Pyrus communis) A la mateixa casa de l'Ortaglia trobrem una decoració de peres
El Nesprer comú , (Mespilus Germanica)
El preseguer (prunus Persica)
El magraner (Punica granatum)
Al viridiarium s'han replantat exemplars de les següents espècies:
El boix (buxus semnpervirens) Ja des de l'epoca republicana es va extender la cultura topiaria de donar formes geomètriques i a les plantes
El llorer (laurus nobilis) sagrat d'Apol·lo
El Baladre (Nerium oleander) uque es la planta mes reproduïda de tota la pintura romana
El Viburn (Viburnus Tinus) planta augural
La murtra (myrtus communis) amb el que s'entreteixien corones a les esposes
La flor reina de tots els jardins era la rosa que ja des dels texts antics es definida como la flor mes bonica ela joia dels deus, el coixi de Cupido i el vestit d'Afrodita.
S'ha trobat gràcies a la iconografía les varietats mes antigues amb flors senzilles, perfumades, monócromes i variades blanques i roses, la rosa canina:, la la rosa grega dels romas, la gallica, la muscada, la mes espontania rosa grecula, la damascena, la bifera que floreix dues vegades a l'any.
L'espai que està ara repalantat es de un 3000m2 i es caracteritza per la presència d'espècies arbories coerents amb el mon romà com l'om, xiprer i l'acanthus les bellissimes fulles dels qual han adornat frescs i columnes des de l'antiguitat

ELS HORTI PICTI a roma (unitat 5)

Els romans de l'epoca imprial anomenaven horts les residències amb un gran parc construits dintre de la ciutat o en arees suburbanes
Lucul (S. I aC ) va iniciar aquesta moda amb la construcció dels seus horts al turó que des de llavors es diu turó dels horts a Roma. El va seguir Sallusti amb horts situats al Quirinal i al Viminal i al camp de Mart. Al segle III els horts ocupaven una tercera part de Roma i formaven una corona verda antorn del centre de la ciutat
Al horts (Vil·les imperials) la part mes important era el gran parc ple de plantes, sobretot sempre verdes (boix, xiprer etc) molt adequades per ser model·lades , de fet neix en aquest periode el topiaria, tecnica d'esculpir els per obtenir figures geomètriques, formes fantàstiques i a vegades escenes completes.
Al darrera dels jardins quedaven els edificis, pavellons adequats per les diferents hores del dia, pòrtics de passeig, fonts, termes i petits temples etc. Aquests jardins estaven també decorats amb escultures una mica per tot arreu.
L'aigua es un element molt necessari per la decoració i manteniment de la vegetació d'aquests jardins, per tant abunden també les fonts i també els nimfeus.
Aquests horts eren un lloc de plaer, on els ciutadans de possibles podien esquivar la frenètica vida de la ciutat i viure tranquils en un lloc molt proper, A partir del segle IV molts d'aquests parcs van ser cultivats amb plantes alimenticies fins la seva total destrucció amb les invasions bàrbares.

LA FLORA I LA FAUNA DELS JARDINS PINTATS (unitat 4)

Villa de Livia a la via Flaminia Picea (Picea abies) e magraner (Roma Museo Nacional Romano - Palazzo Massimo)
La flora i la fauna representades a les pintures tenen un significat simbolic, el jardi pot ser considerat com un tipic lloc utopic en el qual l'home s'esforça per sorgir, disfrutant dels elements del mon real i del mon del somni.
Representacions de plantes als jardins pintats:
La Palmera datilera: ( Phoenix dactylifera) Planta sagrada pels gfrecs estava consagrada a Apol·lo Deli com arbre de la llum del dia, representa pels grecs i pels romans un simbol de la victoria i la immortalitat victoria
El Baladre: (Nerium oleander) esplendid pero verinos, usada com a antidot per les mossegades de la serp, era molt comú en els jardins romans com ho es ara. es el simbol de la mort.
El llorer: (laurus nobilis) Era un arbre sagrat, venerat garirebé com l'olivera estava prohibit usar-lo per ausos profans, Consagrat per Apol·lo representa la saviesa i l'heroisme, amb ell se celebrava el frionf. Com tots els arbres sempre verts representava el poder de la supervivencia, era estimat pels deus i simbol de gloria.
El cirerer de Pastor: (arbutus unedo) sempre vert es considerat com un simbol de la eternitat. .
Edera (Hedera helix). Representava el cicle etern de la mort i el renaixement era antidot contra la embriaguesa
Entre les flors cal destacar:
La rosa : (Rosa Gallica) simbol de l' amor era utilitzada per la preparació dels perfums i les garlandes per oferir als deus, les imatges demostren la varietat de roses que es cultivaven als hardins romasn. t nepra
Les violetes: (viola) estimades d'Afrodita, flors nupcials per excel·lència però també, flors de la mort.
La rosella (Papaver somniferum) .Consagrada a Demeter representa la Terra i la força de la son .
Entre els arbres:
Platan (Platanus orientalis). Era molt usat en els jardins com a símbol de la capacitat de resistír la travessia de la vida.
La casa del Bracciale d'oro: es una de les cases de Pompeia que ens ofereix una col·leccio més gran representacions pintades de flors i d'ocells.
FAUNA:

Colom domestic (columba domestica) i colomí, (columba/palumba ).
(passer italiae) i una merla (turdus merula
Rossinyol (Acrocephalus arundinensis)


Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)
Gaig (Garrulus glandarius)
Oriol(Oriolus oriolus

FLORA


Baladre (Nerium oleander
Palmera datilera (Phoenix dactylifera)
LLorer (laurus Nobilis)
Heura (hedera Helix)


Cicerer de Pastor (Arbutus Unedo)
Rosa (Rosa Gallica)
Rosella (papaver somniferum)
Platan (platanus Orientalis)

CASA DELS VETII (unitat 3) exemple

El pèristil de la casa dels Vettii s'esta restaurant prenent com a punt de partida un dibuix que s'havia conservat. La casa es de les darreres construïdes a Pompeia i reflexa la darrera moda abans de l'erupció
El peristil te divuit pilars amb els capitells de colors, als voltants i també al centre es troben brolladors i algunes estatues deixen caure aigua. Al centre del jardí hi ha mes fonts i també estatues d'Hermes damunt d'uns pilars.


Al centre del jardí es troben planters de flors i també heures i altres plantes enfiladisses, arbusts i flors.
El mateix tipus de plantes es poden contemplar també ales parets del voltant que estan decorades amb pintures que representen plantes luxoses i ocells cantors i son expressio del gren amor de Roma per la natura.

En aquestes pintures la tecnica del ilusionisme permet realitzar jardins d'aspecte real amb animals i vegetals realitzats amb gran precisió de detalls.
Els mes profund estudi d'aquestes pintures ens fa adonar que en un mateix entorn trobem plantes que floreixen en diferents estacions de l'any i ocells que es troben en diferents territoris són par tant uns jardins fantastics

TERMES DE LA VIL·LA DE MASSALUBRA (unitat 2) Exemple

Un exemple de decoració el constitueixen els mosaics trobats a Vil·la Fondi a prop de la poblacio de Marina della Lobra, costa de Sorrento.
L'edifici es un nimfeu que feia part d'una vil·la marítima d'època imperial, Aquesta sala es trova a la pendent dun turo i esta formada per una llarga paret amb una gran cascada al centre i alterna ninxols circulars i rectangulars de roca recoberta de mosaics polícroms fets de pasta de vidre. La sala del nimfeu possiblement la «natatio » era part de les termes e la vil·la
La decoració del nimfeu massalubrense pertany al tercer estil pompeià, representa un jardi florit poblat d'ocells, pero la utilització del blau egipci com a fons i la presència de natura morta i fons marí units a elements decoratius son tanbé propis del quart estil
Les tesseles estan fetes d ediversos materials : pasta vitrea de colors i difuminats diversos, utilització del blau egipci i de calcaris vermells, conquilles marines i pedra dura.



Dos detalls del mosaic





Detalls de la paret amb pintures d'animals (una llagosta, un cervol i un cavall)
Ambulacre de villa Poppea en Oplunti

LA VILLA SUBURBANA (unitat 2)

Els romans nobles, de procedència camperola mantenien la casa dels seus pares al camp, aquestes mansions primitives estaven dedicades a l'agricultura i la ramaderia, les seves dependencies estaven preparades pels esclaus i voltades d'estables, galliners i magatzems per consrvar els productes agricoles.
Alguns senyors, sobretot a la Campania, van decidir de vigilar i engrandir els seus negocis i per aixo es van traslladar a els seves vil·les, pero acostumats al luxe de les ciutats van millorar les seves cases i van reservar-se una part de la casa,li van donar l'estructura de les sevs cases de ciutat i van amoblar-la i decorar-la amb un cert luxe
Les vil·les suburbanes, tal com les ha descobert l'arquologia estaven dividides en dues parts: la primera destinada als esclaus, que es dedicaven al treball de camp i la segona o vil·la urbana reservada als senyors.
Dependencies de l a vil·la rústica
El centre de la vida domèstica era la cuina (culina) lloc de reunió dels treballadors, al seu voltant es trobaven les estances dels esclaus, dormitoris i estances de bany.
Ben a prop es trobaven els estables dedicats als bous i als cavalls i els galliners, segurament aprofitant el calor provinent de la cuina per mantenir el calor.
Un segon apartat el composaven els magatzems de grà, secadors i magatzems de fruita i tancats pels carruatges.
La vil·la urbana
El millor lloc dela propietat amb la millor vista del paisatge estava dedicat a habitatge dels propietaris.
Les dependèncias d'aquestes cases era diferent de la moda urbana, des del vestíbul s'accedia al peristil i les estances estaven comunicades per un criptoporticus (corredors oberts) i ambulaciones (corredors coberts).
Algunes de els vil·les tenien unes amples termes dotades d'estances de bany i a vegades piscina i palestra.
El jardi es trobava dividit en dues parts, l'hortus rusticus: part agrícola dedicada al cultiu de les plantes i la part dedicada a passeig on creixien bosquets.

ELS JARDINS DE LES CASES ROMANES (unitat 1)

Vida camperola i vida Urbana : El poble romà era en principi un poble camperol i estimava la terra, per això li agradava viure al camp i mantenir les cases dels seus pares.
El propi Ciceró confesava que si be tenia una casa a Roma, la que ell considerava casa seva era la seva vil·la a Arpino lloc en que havia nascut i on mantenia la casa de la familia.
Cató en le seu tractat de Agricultura parla també de les cases de camp i de com els romans les estaven converrtint en cases d'oci i plaer abandonant la seva principal rao d'existència,
l'agricultura.
Escipió va retirar-se després de les guerres a la seva vil·la i així molts altres polítics i escriptors dels que en tenim notícia.
Després d'estudiar l'habitatge i les ciutats romanes hem fet un recorregut per les seves vil·les d'oci.
És de tots coneguda la importància que els romans donaven als seus jardins i com a les seves vil·les buscaven la comoditat i la bellesa al mateix temps, per aixó hem concentrat el nostre estudi en dos espais diferents que corresponen també a dues èpoques ben diferenciades.
• Pompeia i els seus voltants. Época republicana
Pompeia: Qualsevol estudi dela civilització romana deu la més important de les sevs fonts a la destrucció de Pompeia, destrucció que va tenir lloc l'any 79 dC. A causa de la explosió del Vesuvi que va cobrir amb les seves cendres aquesta població i els seus voltants i va permetre retrobar-la tal com eren despres de la seva excavació
• Les vil·les als voltans de Roma : Epoca imperial
Les vil·les rústiques i les vil·les urbanes :
Les finques rústiques eren extensions de terra dedicades al cultiu i en les quals s'assentava una casa sense gaires comoditats destinada a habitacions dels esclaus i a dependències de granja estables i galliners i també a magatzems.
Algunes d'aquestes granges dedicaven també part del negoci a la venda dels seus productes, vi, olivera, cereals i també ramaderia.
El « dominus » vivia ala ciutat i deixava la propietat en mans del seu « Vilicus” l'encarregat, però avegades les dimensions de la finca i la bondad del clima feian que l'amo s'instal·les també a la finca construint habitacions mes luxoses destinades a la familia i ampliant la vil·la primitivament rústica i convertint-la en una vil·la suburbana.
Prop de Pompeia trobem la localitat de Boscoreale on un gran complex de vil·les ens mostra la vida al camp en epoca anterior a la destrucció de Pompeia.
Les cases de Pompeia:
La casa romana era un espai tancat i només rebia llum exterior per l'obertura del sostre (impluvium) p er aixó no era facil mantenir cap tipus de vegetació. La casa grega en canvi amb la seva estrucura doble tenia a la part posterior un peristil, jardi sota columnes que tenia al voltant habitacions que antigament eren habitades pels esclaus de la casa.
Els ciutadans benestants de Pompeia van heretar la estructura de les cases gregues de la Campània i a les cases de Pompeia van crear grans jardins a la part posterior dels habitatges i aprofitant la bondad edel clima de la campania allà feien vida, per això els jardins a la romana son decorats i moblats.
Les vil·les imperials.
Prendrem com a model la vil·la d'Adrià a Tivoli i pero també la vil·la de Livia o la de Tiberi totes son exemple del culte al plaer i l'oci caracteristicsde l'època pero també son exponent de l'amor i respecte per la natura.
Els jardins i els jardins pintats
Les excavacions de Pompeia ens han permes coneixer com eren els jardins de l'èoca romana i a vegades fins i tot hem pogut trobar restes de la seva estructura pero es difíil saber quines plantes i quins arbres feien servir en aquesta decoració.
En l'estudi de les cases hem trobat una font documental per l'¡estudi de la vegetació de la fauna i també de la decoració ja que els romans decoraven els seus peristils i les habitacions de les cases amb pintures sovint de caracter i floral a imitació dels seus propis jardins.
Altres fonts per l'estudi de la decoració dels jardins romans ens les donaran els autors romans de l'epoca com l'arquitecte Vitruvi o el propi Frontí i també els escriptors com Plini, Cató o Columela, especialistes en el tema de l'agricultura i la historia natural.
Els poetes també son font de coneixement perque les seves descripcions de la natura i de les cases completen el quadre que necessitem.