Encara que va anar evolucionant al llarg dels segles , va mantenir un esquema mes o menys fix: el nucli estava format per un pati interior quadrat , anomenat atri, al qual donaven les diferents dependències de la casa. Les quatre parets exteriors de la casa , fets de tova o argamassa , pràcticament no tenien finestra.
les cambres estaven resguardades amb una teulada inclinada cap a l’interior, que no cobria la part central de l’atri; aquest espai central s’anomenava compluvi i permetia recollir l’aigua d La pluja (pluvia) , que queia en una mena d’estany que hi havia al terra de l’atri (impluvi); des de’ allí arribava per unes canalitzacions fins a la cisterna, on es guardava l’aigua per l’us diari.
Adossades a aquest nucli central hi podia haver altres construccions segons la professió del pater familias (locals o tabernae per al negoci o indústria, cambres per guardar els arreus per llaurar o els productes del camp, despatxos per rebre als clients, corrals per a animals domèstics o bé un hort o fins i tot jardins)En un lloc destacat de la casa hi havia la fornícula. Amb les imatges pìntades o esculpides, dels deus de la família (el lar domèstic), els penats familiars, i els geni protector de l’amo) , davant dels quals se celebrava el culte religiós domèstic , i un armari amb els retrats de cera dels avantpassats.
El peristil estava porticat i ornat amb tota mena de plantes. Flors, estatues i brolladors. Era molt més ampli que l’atri i al seu voltant hi havia les cambres més ben il•luminades i belles de la casa, els dormitoris o cubicula, els salons d’oci, les exedres o cambres semicirculars, sense porta, que tenien un banc a tot el seu voltant.
La cambra més importan però era el triclini, sala on menajaven els romans, estirats damunt d’uns llits lleugerament inclinats i recolzant-se sobre coixins. El grup ideal de comensals era de noi, distribuites en grups de tres en cada un dels tres divans que envoltaven la taula.
En llocs més apartats hi havia la comuna (latrina) i el bany ( que reproduïa a petita escala l’estructura de les termes). El terra podia ser de terra trepitjada o de trossos de marbre o de mosaic a les cambres nobles (triclini, tabuli).Per influència hel•lénistica, des del final de l’època de la república, la domus tradicional de les famílies de classe mitjana es va ampliar amb un jardí interior envoltat de columnes (peristil), adornat amb fonts i estàtues.
“A la mateixa entrada hi havia un porter amb vestit verd, cenyit amb un cinturó de color cirera que destriava pèsols en una safata de plata ... Mentre contemplava tot això vaig estar a punt de caure de cul i trencar-me una cama, car a l’esquerra dels que entraven, i no gaire lluny de la cambra del porter hi havia un enorme gos pintat a la paret, lligat amb una cadena i, al damunt un escrit en lletres majúscules: COMPTE AMB EL GOS.”Petroni – El Satiricon
LES INSULAE
En contrast manifest amb ler luxe ei l’amplitud dels habitatges de la classe benestant, les persones que no tenien recursos (la gran majoria) vivien com a inquilins en blocs d’apartaments (cenacles) de sis o més pisos, coneguts amb el nom de insula perqué ocupaven una illa sencera.S’accedia als diferents pisos per unes escales molt dretes que s’havien de pujar i baixar contínuament, ja que als habitatges, a mes de petits i mal il•luminats, no tenien aigua corrent , i els lavabos (quan n’hi havia) eren comunals i estaven situats a la planta baixa. Aquesta planta estava dedicada a diferents negocis, els propietaris dels quals acostumaven a viure en un terrabastall sobre La seva taberna. A causa de les técniques de construcció i els materials emprats, eren habitatges sorollosos, sense quasi intimitat, on eren freqüents els incendis i els enfondraments.
Les millors restes s’aquest tipus d’habitatges es conserven a Ostia, l’antic port de Roma. Un apartament tipus consta generalment de els parts següents1.- Passadis que dona accés a un distribuidor
2.- Un distribuidor des d’on s’accedeix a totes les altres cambres. Dona al carrer o a un pati interior i es utilitzat com a cuina menjador. (Te moltes finestres)
3.- Una sala d’estar que es l’habitació més gran de l’apartament
4.- Un parell de dormitoris
5.- Una cambra de mida mitjana situada a l’altra banda de la sala d’estarEren apartaments molt freds, sense aigüa corrent i, molt sovint amb latrines comunitaries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada