LES CASES DE L'ORTAGLIA - BRESCIA (unitat 6)

L'excavació i restauracio de les cases trovades a l'ortaglia ens permeten coneixer una mica més com eren aquestes cases al voltant del segle II a C.
Les excavacións arqueològiques posen en evidència a l'interior de la casa una area no edificada on separades per petits murets de cinta delimitaven espais geomètrics rectangulars.
Els primitius horts de les ciutats rmanes eren molt simples Amb una funció roductiva, lligada al cultiu d'arbres fruiters i herbes aromàiques, nomé en un segon moment es van convertir en jardins mé amens i vididiaria amb espèies arbòies i de flors provenint de tot el mediterrani cultivades amb fins simbòlics decoratius i contemplatius.
La sucessiva difusió d'aquests espais dintre de la ciutat indica la intenció de portar a les cases de la ciutat els jardins típics deles residències fora ciutat.
A l'excavació de l'ortaglia els botànics han realitzat na selecció d'aquelles plantes que sgurament hi havia als horts de Brescia (Brixia) per us ornamental, culinari, o terapèutic i s'han plantat exemplars provinents dels vivers de vora la ciutat.
La tria de les plantes s'ha fet a partir de les restes arqueologiques (mosaics i frescos de les cases romanes) i de les fonts històriques i literàries llatines: les que parlen directament dels arbres i els jardins com: Naturalis Historia de Plini, Res Rusticae de Columella, De Agricultura de Cató, De Re Rustica de Varró i altres que indirectament donen informació de les cultures antigues com Marcial i Petroni.
Entre les espècies de fruiters que s'han plantat a l'hortus hi trobem:
La vinya que es tan estimada de Dionis, Les parres i els gotims acompanyen molts mosaics i frescos de les cases.
La Figuera : (Ficus Carica) planta sagrada en totes les civilitzacions mediterranies fico, pianta sacra presso tutte le civiltà mediterranee,
La Pomera : (Malus domestica) de la qual Marcial ens recorda les 32 especies conegudes i cultivades
El Codony : (Cidonia Vulgaris) les flors i el fruit d'aquest arbre es fan servir per les consrves, la decoracio de les taules, el perfum de la roba blanca i la destil·lacio
La Perera : (Pyrus communis) A la mateixa casa de l'Ortaglia trobrem una decoració de peres
El Nesprer comú , (Mespilus Germanica)
El preseguer (prunus Persica)
El magraner (Punica granatum)
Al viridiarium s'han replantat exemplars de les següents espècies:
El boix (buxus semnpervirens) Ja des de l'epoca republicana es va extender la cultura topiaria de donar formes geomètriques i a les plantes
El llorer (laurus nobilis) sagrat d'Apol·lo
El Baladre (Nerium oleander) uque es la planta mes reproduïda de tota la pintura romana
El Viburn (Viburnus Tinus) planta augural
La murtra (myrtus communis) amb el que s'entreteixien corones a les esposes
La flor reina de tots els jardins era la rosa que ja des dels texts antics es definida como la flor mes bonica ela joia dels deus, el coixi de Cupido i el vestit d'Afrodita.
S'ha trobat gràcies a la iconografía les varietats mes antigues amb flors senzilles, perfumades, monócromes i variades blanques i roses, la rosa canina:, la la rosa grega dels romas, la gallica, la muscada, la mes espontania rosa grecula, la damascena, la bifera que floreix dues vegades a l'any.
L'espai que està ara repalantat es de un 3000m2 i es caracteritza per la presència d'espècies arbories coerents amb el mon romà com l'om, xiprer i l'acanthus les bellissimes fulles dels qual han adornat frescs i columnes des de l'antiguitat