Es una casa senyorial una veritable domus, de la que podem destacar dues caracteristiques, la primera la presencia d’habitacions subterranies que no son massa comuns a les cases romanes i que potser serien influencia d’haboitatges autoctons ja que els altres llocs on s’ha trobat tambe son llocs calurosos com al provincia africana.
L’altra caracteristica ens ha de servir poer comprovar com l’imperi Roma era un imperi globalitzat on cada provincia aportava Caracteristiques propies i com la ciutat de Roma dictava a vegade sl a moda com es pot comprovar en la decoracio de les cases.
La casa
La casa, esta situada fora de la muralla de la ciutat i es del segle I o del II d C. Les dependencias estan distribuides entorn a tres patis que articulen la vida dela casa i li proporcionen llum i ventilacio.
El pati principal es porticat amb un jardi central -viridarium-. Amb un canal que envolta el jardi i en els qual descansen les columens del portic, el passadis estava pavimentat amb mosaics geometrics
Com a les cases pompeianes i a les cases d’estiu de Roma horti Picti veiem habitacions obertes a aquest pati, possiblement son dormitoris d’estiu amb paviments de mosaic i restes de `pintures
Aquesta estructura en la que tenen mes importancia els patis exteriors recorda sobretot les cases de Pompeia que son mes d’estil grec que estan construides amb les habitacions entorn d’un peristil.
El mosaic
A la sala central destaca el mosaic que anomenem el mosaic cosmòlogic que personifica la formació del mon i les forces de la naturalesa que el governen,
Les habitacions subterranies tenen acces a l’exterior a traves de’una escala que conserva restes de pintures murals d’imitació al marbre, les habitacions estaven cobertes pr una volta de cano i tenien una finestra a la paret oriental segurament eren habitacions d’estiu.
Hem triat aquest mosaic tot i estar molt malmès perque es un dels mes significatius i a mes a mes esta explicat en cada una de les seves figures.
El paviment no es original i va ser col•locat a la casa amb posterioritat a la seva construccio i sobre un altre mosaic mes antic.
El fons es de tessel•les blanque si negres i el quadre tessel•les de colors Els daurats son de vidre i les lletres de marbre i també de vidre
El quadre esta divdit en tres parts de dalt a baix, La representa el cel, la segona el temps amb les estacions i els vents i la part de baix representa escenes de la vida diaria al mar.
Les figurasmes grans que representen divinitats aquatiques i figures que personifiquen la navegacio i el comerç estan a la part baixa del quadre. Al mig (la part mes destruida Les muntanyes, la nit, les estacions i la eternitat, a la part alta la esfera celeste amb figures penjades a la atmosfera
Totres les figures porten un retol que permet identificar-les
• SAECVLVM.- Personificació del temps, esta representada com un home amb barba i cabells llargs que porta diadema amb tessel•les daurades i grogues. Mira al cel i porta un ceptre a la ma dreta.
• CAELVM.- Deu roma del cel ocupa un lloc prem,inane ja que esta al extrem superior de l’arcv, esta sentat en un tron, portat per Polum , esta coronat de fulles daurades i es veu que es mes Jove que Chaos i Saeculum.
• CHAOS.- Personifica el buit Es anterior a tot, d’ell sorgiran la terra, el Tartar, l’infern, Eros, les tenebres i la nit. Apareéis com un home vell i amb barba
• POLVM.- Porta a la esquena el pes del mon ja quew aguanta el tron de Caelum
Entre mig d’ell i Caelum apareix una figura femenina sense retol que pot ser identificada com Gea
A La part del mig del mosaic apareixen el que es consideren coma forces de la natura. Els vents, els nuvols, el tro. El sol, la natura, I les estacions.
Les figures de la part baixa representen els rius, l’ocea, la tranquil•litat l’abundancia la navegacio i els fars
• TONITRVM.- El tro esta representata per un nen que porta un llamp daurat.
• NOTVS - NVBS.- La parella en actitud dinamica representa el vent del sud que arrossega els nuvols
• NEBVLA-ZEPHYRVS.- En aquesta parella el vent de l’oest arrossega la boira
• EVRVS. I BOREAS: El vent de l’est i el del nord estan incomplets i nomes es veu el cap i l’espatlla.
Tots els vents porten barbes i porten ales que representen el moviment.
• ORIENS.- Es una representacio del sol amb la seva quadriga de cavalls blancs, la figura d’un Jove vestit amb tunica llarga d’auriga grec, al cap duu una corona de llamps realitzada amb tessel•les daurades a la dreta porta un fuet i segurament a la Esquerra les regnes .
• MONS-NIX.- La muntanya, potser L’Olimp, casa dels deus, esta representat com un home vell, La neu en canvi es una figura d’una noia
• AVTVMNVS - AESTAS - VER.- Situats a la mitad del quadre i en un estat lamentable es troben le s figures de les Quatre estacuons, aquí nomes es poden veure (la primavera,. L’estiu i la tardor)
• De la tardo en veiem un braç que porta dos gotims de raim, l’estiu es un nen que porta a la ma un pom d’espigues, potsaer portava a la ma Ezquerra un pom de flors.
• NATVRA.- A la part Esquerra de la composició trobem al figura de la natura, es coibreixc el cos amb un ample mantell. L’unic braç que es conserva i que serveix per aguantar el mantell duu un braçalet i el coll esta adornat amb un collaret.
Les figures de la part baixa representen els rius, l’ocea, la tranquil•litat l’abundancia la navegacio i els fars
• NILVS - EVPHRATES.- Els dos rius mes importants de la ntiguitat estan representats assegurts en forma relaxada.
• El Nil porta ala ma una canya i un’amfora de la que brolla un manantial d’aigua.
• Al seu voltant apareixen un munt de banyistes infantils i juveniols
• OCEANVS.- Al mon roma es creia que el mon era< onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUCpMAARJIbAveHEfLDyZHZQ8eH11ttYAMOdX0jmhgSX1DqmV0nOUORjGgD22i0vgkq44mI9nuYmV6qvhNQTgxZ-296mQMrbm44aXrbPUr2T_0j0PYYifWLFLJyoKJbXY7EI24objfj3uj/s1600-h/mitreo_eros.jpg">
