ELS JARDINS DE LES CASES ROMANES (unitat 1)

Vida camperola i vida Urbana : El poble romà era en principi un poble camperol i estimava la terra, per això li agradava viure al camp i mantenir les cases dels seus pares.
El propi Ciceró confesava que si be tenia una casa a Roma, la que ell considerava casa seva era la seva vil·la a Arpino lloc en que havia nascut i on mantenia la casa de la familia.
Cató en le seu tractat de Agricultura parla també de les cases de camp i de com els romans les estaven converrtint en cases d'oci i plaer abandonant la seva principal rao d'existència,
l'agricultura.
Escipió va retirar-se després de les guerres a la seva vil·la i així molts altres polítics i escriptors dels que en tenim notícia.
Després d'estudiar l'habitatge i les ciutats romanes hem fet un recorregut per les seves vil·les d'oci.
És de tots coneguda la importància que els romans donaven als seus jardins i com a les seves vil·les buscaven la comoditat i la bellesa al mateix temps, per aixó hem concentrat el nostre estudi en dos espais diferents que corresponen també a dues èpoques ben diferenciades.
• Pompeia i els seus voltants. Época republicana
Pompeia: Qualsevol estudi dela civilització romana deu la més important de les sevs fonts a la destrucció de Pompeia, destrucció que va tenir lloc l'any 79 dC. A causa de la explosió del Vesuvi que va cobrir amb les seves cendres aquesta població i els seus voltants i va permetre retrobar-la tal com eren despres de la seva excavació
• Les vil·les als voltans de Roma : Epoca imperial
Les vil·les rústiques i les vil·les urbanes :
Les finques rústiques eren extensions de terra dedicades al cultiu i en les quals s'assentava una casa sense gaires comoditats destinada a habitacions dels esclaus i a dependències de granja estables i galliners i també a magatzems.
Algunes d'aquestes granges dedicaven també part del negoci a la venda dels seus productes, vi, olivera, cereals i també ramaderia.
El « dominus » vivia ala ciutat i deixava la propietat en mans del seu « Vilicus” l'encarregat, però avegades les dimensions de la finca i la bondad del clima feian que l'amo s'instal·les també a la finca construint habitacions mes luxoses destinades a la familia i ampliant la vil·la primitivament rústica i convertint-la en una vil·la suburbana.
Prop de Pompeia trobem la localitat de Boscoreale on un gran complex de vil·les ens mostra la vida al camp en epoca anterior a la destrucció de Pompeia.
Les cases de Pompeia:
La casa romana era un espai tancat i només rebia llum exterior per l'obertura del sostre (impluvium) p er aixó no era facil mantenir cap tipus de vegetació. La casa grega en canvi amb la seva estrucura doble tenia a la part posterior un peristil, jardi sota columnes que tenia al voltant habitacions que antigament eren habitades pels esclaus de la casa.
Els ciutadans benestants de Pompeia van heretar la estructura de les cases gregues de la Campània i a les cases de Pompeia van crear grans jardins a la part posterior dels habitatges i aprofitant la bondad edel clima de la campania allà feien vida, per això els jardins a la romana son decorats i moblats.
Les vil·les imperials.
Prendrem com a model la vil·la d'Adrià a Tivoli i pero també la vil·la de Livia o la de Tiberi totes son exemple del culte al plaer i l'oci caracteristicsde l'època pero també son exponent de l'amor i respecte per la natura.
Els jardins i els jardins pintats
Les excavacions de Pompeia ens han permes coneixer com eren els jardins de l'èoca romana i a vegades fins i tot hem pogut trobar restes de la seva estructura pero es difíil saber quines plantes i quins arbres feien servir en aquesta decoració.
En l'estudi de les cases hem trobat una font documental per l'¡estudi de la vegetació de la fauna i també de la decoració ja que els romans decoraven els seus peristils i les habitacions de les cases amb pintures sovint de caracter i floral a imitació dels seus propis jardins.
Altres fonts per l'estudi de la decoració dels jardins romans ens les donaran els autors romans de l'epoca com l'arquitecte Vitruvi o el propi Frontí i també els escriptors com Plini, Cató o Columela, especialistes en el tema de l'agricultura i la historia natural.
Els poetes també son font de coneixement perque les seves descripcions de la natura i de les cases completen el quadre que necessitem.