Els romans de l'epoca imprial anomenaven horts les residències amb un gran parc construits dintre de la ciutat o en arees suburbanes
Lucul (S. I aC ) va iniciar aquesta moda amb la construcció dels seus horts al turó que des de llavors es diu turó dels horts a Roma. El va seguir Sallusti amb horts situats al Quirinal i al Viminal i al camp de Mart. Al segle III els horts ocupaven una tercera part de Roma i formaven una corona verda antorn del centre de la ciutat
Al horts (Vil·les imperials) la part mes important era el gran parc ple de plantes, sobretot sempre verdes (boix, xiprer etc) molt adequades per ser model·lades , de fet neix en aquest periode el topiaria, tecnica d'esculpir els per obtenir figures geomètriques, formes fantàstiques i a vegades escenes completes.
Al darrera dels jardins quedaven els edificis, pavellons adequats per les diferents hores del dia, pòrtics de passeig, fonts, termes i petits temples etc. Aquests jardins estaven també decorats amb escultures una mica per tot arreu.
L'aigua es un element molt necessari per la decoració i manteniment de la vegetació d'aquests jardins, per tant abunden també les fonts i també els nimfeus.
Aquests horts eren un lloc de plaer, on els ciutadans de possibles podien esquivar la frenètica vida de la ciutat i viure tranquils en un lloc molt proper, A partir del segle IV molts d'aquests parcs van ser cultivats amb plantes alimenticies fins la seva total destrucció amb les invasions bàrbares.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada