DECORACIO DE LES CASES ROMANES (unitat 3)

LA PINTURA

Per decorar l'interior de les cases els romans usaven pintures i marbres per a les parets, estucs per als sostres i mosaics per als terres. El gust romà per la pintura d'interiors prové de les cultures grega i etrusca, que ens han proporcionat obres cabdals com els sarcofags de Paestum i les tombes de Tarquínia.
Pompeia i Herculà són la principal font d'informació encara que també es troben restes a Roma i arreu de l'imperi, i també als autors clàssics trobém referències del procées que cal seguir abans d'aplicar els colors a la paret.
Cal arrebossar les parets de la manera més basta possible... Quan, a més de l'arrebossat s'hagin aplicat no ménys de tresd capes de sorra, cal aplicar-hi superfícies de pols de marbre. La matèria ha de ser prou diluïda perquè quan s'apliqui a la paret, no s'enganxi a la paleta, sinó que el ferro resti polit de morter. Després d'aplicar-hi una primera capa espessa, mentre s'estigui assecant, cal aplicar-ne una altra de més fina; quan aquesta hagi estat aplicada i ben polida, apliqueu-ne una tercera de més fina . Així quan les parets hauran estat consolidades amb tres capes de sorra i tres de marbre, no hi haura perill que surtin esquerde sni cap altre defecte. Pero despres que hom haura aconseguit aquesta solidesa a base d'aplicar les eines d'allisar i hom haurà polit gràcies a la blanca fermesa del marbre, una vegada els colors hagin estat aplicats sobre la superfície polida les parets resplendiran de nitidesa.
Vitruvi 7, 3, 5-6,
A partir de les restes conservades els historiadors d'art han diferenciat quatre tipus de pintura que han anomenat estils pompeians.
1r Estil (s.II aC. )
Estil molt senzill que pretenia imitar amb pintura de colors les plaques de marbre amb que es folraven les parets. no contenia cap tipus d'element figuratiu ni arquitectonic i sovint era força feixuc.



2n Estil (s.I aC.) El segon estil s'anomena arquitectònic i consisteix en pintar en profunditat columnes, finestres, galeries, portes, parets decorades amb marbres i fins i tot a vegades un espai a cel obert, aquesta pintura pretenia crear la ilusió d 'una perspectiva inexistent
Aquest estil engrandia i donava amplitud a les estances, després es van incorporar a la perspectiva quadres amb paisatges o escenes com si fossin imatges vistes des de la finestra

Amb el tmps les escenes de paisatge s'amplien i disminueixen en canvi els elements de falsa perspectiva. El color predominant en aquestes pintures es el vermell.






Tercer estil (s.I dC)
Aquest estil representa un trencament amb l'anterior i les plaques de marbnre acolorit del primer periode apareixen ara pintades amb escenes en els que es representaven paisatges , figures humnanesi animals i fins i tot edificis.
Els elements arquitectonics del segon estil passen ara a ser purament ornamentals, columnes primes, cenefes, garlandes , canelobres que divideixen l'espai pictoric en difrents espais. Els colors predominants son negre, groc i vermell,


Quart estil (segona meitat del s.I dC)
Es una sintesi del segon i el tercer estil, reapareix la falsa perspectiva pero es combina amb elements ornamentals miniaturistes, pero la principal caracteristica es l'aparicio d'escenes mitologiques com si fossin quadres penjats a les parets sobre les plaques der marbre que també son pintades.




A més d'aquests quadre estils existeixen pintures murals mes naturalistes que representaven jardins amb plante si flors i amb animals i bodegons van estar molt de moda aRoma.
Les restes aparegudes a Ostia donen testimoni que al sII la pìntura al fresc va substituir-se per la pintura al tremp que er amews fail d'aplicar i es mes barata.
Els elements arquitectònics desapareixen a favor de la repesentació de figures emmarcades en fons de color groc vermellós.