ELS MOSAICS (unitat 6)

EL MOSAIC

La tecnica del mosaic, coneguda ja pels grecs es va desenvolupar plenament a Roma. Aquesta tecnica consistia a en combionar fragments petits de pedra de manera que formessin formes geometriques o figuratives que contribuissin a embellir el terra d'una cambra.
Els mosaics encastats ales parets eren poc frequentys pero n'hi havia que formaven part de fonts, lararis.
En la tecnica del mosaic obsevem 4 estils
1. Opus signinum, Es la tècnica més senzilla pèr pavimentar: consisteix en un tipus de paviment llis fet amb calç i pols de rajoles, de teules o d’àmfores que ja no podien servir, al qual s’encastaven pedretes o tessel•les tot representant motius geomètrics senzills i sense massa complicacions
.



2 . Opus tessellatum, Es una tecnica dorigen italic que es va desenvolupar durant l'època republicana i consistia en combinar petits daus de colors o tessel•les que es col•locaven una al costat de l’altra sobre una base de ciment tendre. Les tessel•les eren, més o menys grans segons la qualitat del mosaic. El material de les tessel•les pot ser de marbre o de diferents pedres de colors o fins i tot de pasta vítria. Amb la combinació de pedres de diferents colors s’aconseguiren bells efectes cromàtics, tant pel que fa als mosaics figuratius com pel que fa als mosaics amb motius geometrics.


3 Opus vermiculatum es una varietat més fina i més minuciosa de l’opus tessellatum Aquesta tècnica d'origen hel•lenistic es caracterítza per la utilització de tessel•les minúscules i perquè són col•locades imitant les pinzellades d’una pintura. El mot vermiculatum és derivat de verm, ja que fa referència al detallisme de la disposició curvilínia de les tessel•les, com si fossin cuquets. Aquests mosaics, generalment, no eren fets in situ, sinó en tallers especialitzats en la reproducció de pintures sobres plaques rectangulars o quadrades. Cada placa, o emblema, era enviada al lloc de destí per al que fos encastada al bell mig d’un altre paviment més senzill fet per artesans locals. La seva funció era purament decorativa, com si fos una catifa de luxe al centre d’una habitació.



4. Opus sectile: Es una tecnica desenvolupada durant els segles III i IV dC. fet mitjançant plaques de marbre o d’altres pedres tallades en forma de rombes, de quadrats, de triangles, d’hexàgons, etc. Podien formar dibuixos geomètrics variats, o fins i tot figurats en època tardana.

D'acord amb les formes i les figures representades en un mosaic es distingeixen 3 grans escoles:
Tradició hel•lenistica (del segle I aC. fins III dC.) Prové d'Orient i presentava mosaics polícroms tridimensionals de temàtica mitològica sobretot relacionada amb Dionís.
Tradució Itàlica: (segles II i III dC.) Presentava mosaics en blanc i negre biodimensinals en els que abundaven motius geometrics, d'escenes marine si de la vida quotidiana.
Tradició nord-africana: (segles III i IV dC.) Uneix dus antigues tradicions elabora mosaics policroms que representen escenes d ela vida rural, de cacera, d'amfiteatre i de circ, bodegons i en la tematica mitologicaz preeenta sobretot episodis de le saventures d'Ulisses i triomf e Neptu i de Bacus.
Els personatges tenen dibuixada l'mbra que projectaven i estaven distribuits en diferents fileres o registres.
Es l'únic tipùs de mosaic que pretén representar la realitat: una casa de camp concreta, el seu amo, abm el seu nom, els noms del cavalls que corren en una cursa etc.
Els paviments tenen el seu origen entre els grecs. Eren embellits amb una mena de pintura fins q va ser substituïda per mosaics. En aquest camp fou de gran anomenada Sosus, que a Pèrgam va fer el mosaic denominat “la cambra sense escombrar”, perquè, mitjançant tessel•les diminutes de diversos colors, va representar en un paviment les restes d’un sopar i tot allò que sol ser escombrat com a deixalles”.

Plini el Vell, 36, 60

“Els mosaics foren introduïts a Roma en temps de Sul•la”.

Plini el Vell, 36, 64