La reconstruccio dels jardins (unitat 3)

La reconstruccio dels jardins

A la zona arqueologica de Pompeia s'esta portant a terme un estudi dels jardins i de la vegetació que existia abans de l'erupció del, gracies a un metode que engloba noves tecnologies i la presencia d'especialistes en biología i botànica

L'arquitectura del jardi era molt acurada a l'època, la casa tenia un ample espai obert al qual donaven les estances, l'espai estava voltat d'un peristil que estava embellit amb flors i plantes.

Aquest espai anomenats viridiarium, era un lloc on passar estones agradables i ala vegada tenia un important significat religios connectat amb les divinitats dela natura i de les estacions i servien per a cultivar les flors destinades a les corones ofertes ales divinitats, produien plantes medicinals i feien la vida mes plaent amb la visio de le sflors i els olors penetrantes de la flora mediterranea,



L'estudi de totes les especies ha permès reconeixer cada planta, cada arbust cada flor, i ha donat lloc al renaixement dels jardins com a part de la restauració de les cases, respectant el més possible els antics cultius. Aixó ha estat posible perque el terreny de Pompeia no ha sofert cap canvi substancial des de l'epoca de l'eupció, les modernes tecnologies han recuperat a més el pol·len a través del qual han conegut la vegetació antiga i l'estructura mateixa de les plantes ornamentals a l'interior dels jardins.

Pero tan important com el coneixement de la vegetació es el de la disposició i usos del jardí pompeià.

La Casa romana no era gens adequada per tenir decoració floral, amb un gran atri al centre de la casa amb un unica abertura al sostre (l'impluvium) la decoració floral de les cases romanes era molt limitada, Ja que només podien col·locar jardineres amb flors arrossegades o bé deixar un espai sense pavimentar al costat d'una de les parets i alla fer creixer aen una estreta franja de terra algunes plantes, arbusts o flors.

La casa grega era molt coneguda al sud d'Italia i la seva estructura era molt mes adequada per la organització de jardins domèstics per aixó els ciutadans rics de Pompeia aprofitant el espai buit al costat de les seves cases van engrandir les seves construint a la part del darrera un o més peristils que els servien de jardí i els permetien fer vida a l'aire lliure.

El peristil era un espai obert sota columnes i al seu voltant es situaven estances que si bé al principi eren l'habitatge dels esclaus es van anar convertint en habitacions decorades luxosament que donaven al jardí i que feien la vida molt plaent.

Els jardins pompeians tenien al mig una corrent d'aigua l' Euripos que brollava d'alguna font, eren frequents les presències de abeuradors o fonts de jardi, estatues de bronce o de marbre i mobiliari de jardi fet de marbre. Al seu voltant creixien les plantes i flors els arbusts i els arbres. A vegades formaven terraces amb desnivells.

Alguns jardins tenen també una decoracio amb arbres normalment platans i cipresos, que serviran per resguardar el jardí del vent.





Al voltant, es trovaben diferents estances que donaven al jardí, normalment menjadors (triclinis) d'estiu pèro també habitacions per dormir a la fresca a l'estació més calurosa, i a vegades algunes edificis de termes