LA VILLA SUBURBANA (unitat 2)

Els romans nobles, de procedència camperola mantenien la casa dels seus pares al camp, aquestes mansions primitives estaven dedicades a l'agricultura i la ramaderia, les seves dependencies estaven preparades pels esclaus i voltades d'estables, galliners i magatzems per consrvar els productes agricoles.
Alguns senyors, sobretot a la Campania, van decidir de vigilar i engrandir els seus negocis i per aixo es van traslladar a els seves vil·les, pero acostumats al luxe de les ciutats van millorar les seves cases i van reservar-se una part de la casa,li van donar l'estructura de les sevs cases de ciutat i van amoblar-la i decorar-la amb un cert luxe
Les vil·les suburbanes, tal com les ha descobert l'arquologia estaven dividides en dues parts: la primera destinada als esclaus, que es dedicaven al treball de camp i la segona o vil·la urbana reservada als senyors.
Dependencies de l a vil·la rústica
El centre de la vida domèstica era la cuina (culina) lloc de reunió dels treballadors, al seu voltant es trobaven les estances dels esclaus, dormitoris i estances de bany.
Ben a prop es trobaven els estables dedicats als bous i als cavalls i els galliners, segurament aprofitant el calor provinent de la cuina per mantenir el calor.
Un segon apartat el composaven els magatzems de grà, secadors i magatzems de fruita i tancats pels carruatges.
La vil·la urbana
El millor lloc dela propietat amb la millor vista del paisatge estava dedicat a habitatge dels propietaris.
Les dependèncias d'aquestes cases era diferent de la moda urbana, des del vestíbul s'accedia al peristil i les estances estaven comunicades per un criptoporticus (corredors oberts) i ambulaciones (corredors coberts).
Algunes de els vil·les tenien unes amples termes dotades d'estances de bany i a vegades piscina i palestra.
El jardi es trobava dividit en dues parts, l'hortus rusticus: part agrícola dedicada al cultiu de les plantes i la part dedicada a passeig on creixien bosquets.